Exemple del científic que, a partir d‘experimentar en ell mateix l‘efectivitat guaridora d‘un tractament homeopàtic quan va estar greument malalt, va conèixer realment l‘Homeopatia, i s‘hi va convertir plenament!
Clemens von Bönninghausen va ser un jurista i també un reconegut botànic, nascut a Holanda, que va viure a Münster (Renània-Westfàlia, Alemanya).
La tardor del 1827, als 42 anys, quan era director del jardí botànic de la ciutat de Münster, va contreure una tuberculosi pulmonar, amb repetides hemoptisis (expectoracions de sang), la qual es va anar fent més severa… Després de nou mesos de malaltia semblava que la seva fi era imminent. Aleshores va decidir escriure una carta de comiat al seu amic botànic, però també metge, que feia temps que no veia, el Dr. August Weihe, sen. (1779-1834), sense saber que aquest s‘havia fet deixeble directe del Dr. S. Hahnemann (1755-1843), i adepte del nou mètode sanatiu, de l‘existència del qual ell no en tenia notícia.
El Dr. August Weihe, sen., que va ser el primer metge homeòpata establert a Renània-Westfàlia, no li va contestar, però, amb un escrit de condol, sinó demanant-li que li descrivís exactament i detallada tots els seus símptomes, expressant-li la seva esperança que amb el nou mètode curatiu, descobert pel Dr. Hahnemann, ben segur el podria socórrer… I així va ser, amb les fines dosis del remei simple dinamitzat, homeopàtic, indicat en cada fase del tractament, en molt poc temps el seu cas individual es va —similia similibus— guarir completament!
Després d‘aquesta experiència tan impactant, Bönninghausen va decidir dedicar tota la resta de la seva vida a l‘Homeopatia, … i va esdevenir el deixeble directe més estimat i també el més significatiu del Dr. S. Hahnemann, el fundador i impulsor del mètode científic medicamentari sanatiu (guaridor i preventiu) conegut amb el nom d’Homeopatia.
Al 1843 se li va concedir (a Bönninghausen) la llicència reial per a la seva praxi mèdica.
A Bönninghausen devem, entre d‘altres coses, el primer Repertori dels remeis homeopàtics* (~1830), el registre alfabètic-sistemàtic ordenat de les modalitats dels símptomes característics, resultants de l‘experimentació en l‘home sa de les substàncies crues simples de la natura dinamitzades, que encara avui en dia és consultat i utilitzat pels metges hahnemannians.
Estimar el valor de l’Homeopatia que guareix: una qüestió d’informació, d’experiència i de coneixença!
* En la praxi mèdica homeopàtica, després d‘una acurada anamnesi i de l‘exploració física, es determinen els símptomes modalitzats més característics de cada cas individual, i amb l‘ajut del Repertori es precisa quin és el remei indicat per al cas, aquell, els símptomes experimentals específics del qual tinguin el grau màxim d‘analogia amb els del cas a tractar, perquè la guarició previsiblemnt certa en resulti.