Cal constatar, per a la seva divulgació i per al coneixement de tothom, la definició que el seu propi fundador, el doctor Samuel Hahnemann, va fer en el darrer paràgraf del «Pròleg» a la 5a (1833) i 6a (1842) edició de la seva obra magna, l’Òrganon de l’Art i Ciència de guarir.
«Segons això, l’homeopàtica és una art i ciència sanativa tota simple, sempre invariable tant en els seus fonaments com en el seu procediment. Tal com la doctrina en la qual es basa, ella apareix, ben compresa, del tot conclosa en si mateixa i d’aquesta manera per si sola ajudadora. La mateixa puresa, tant en la doctrina com en l’exercici, hauria de sobreentendre’s i de fer cessar totalment qualsevol foraviament retrògrad vers la rutina perniciosa de l’antiga escola (el contrari de la qual és ella, com la nit ho és del dia), per a fer ufana de la venerable anomenada homeopàtica.»
Köthen, 28 de març de 1833,
Confirmat, Paris, [començament de novembre de 1841].
Vegeu, també, l’original en llengua alemanya:
«Hienach ist die Homöopathik eine ganz einfache, sich stets in ihren Grundsätzen so wie in ihrem Verfahren gleichbleibende Heilkunst. Wie die Lehre auf der sie beruht, erscheint sie, wohl begriffen, in sich völlig abgeschlossen und dadurch allein hülfreich. Gleiche Reinheit, in der Lehre wie in der Ausübung, sollten sich von selbst verstehen und jede Rückverirrung in den verderblichen Schlendrian der alten Schule, (deren Gegensatz sie, wie die Nacht der Gegensatz des Tages ist) völlig aufhören, sich mit dem ehrwürdigen Name Homöopathik zu brüsten.»