Un any i mig llarg després de la declaració per part de l’Organització Mundial de la Salut de l’anomenada pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 i de la malaltia que l’hi associen (covid-19), sembla que l’únic guariment que han trobat les «autoritats sanitàries» és vaccinar la població mundial —fins i tot infants i joves—– amb un seguit de fàrmacs experimentals (organismes genèticament modificats, de fet) que posen a la palestra aquella dita tan popular, és a dir, que és pitjor el remei que la malaltia, vistes les greus conseqüències que (malgrat els intents de censurar-los i/o amagar-los) cada dia es fan més evidents, amb multitud d’efectes secundaris, molts dels quals incapacitants de per vida o, malauradament, la mort dels qui han estat inoculats amb aquestes metzines que no poden, no han, de rebre el nom de vacunes (o vaccins) sinó, precisament perquè no tenen res a veure amb l’única vacuna realment autèntica i basada en el principi de la similitud, la vacuna de la verola, actualment eradicada arreu del món.
Aquesta és, justament, la tesi d’un nou report científic del doctor Joaquim Nabona, eminent soci de l’Associació Catalana per l’Homeopatia Unicista. Visca l’Homeopatia!, titulat «La vacuna original y las pseudovacunas subsiguientes», que ha estat publicat al portal Research Gate.
De forma resumida, el doctor Nabona hi explica que imitant l’efecte protector antivariolós de la infecció accidental de la verola bovina, la vacuna antivariolosa n’extingia la susceptibilitat preexistent al contagi si s’administrava a hostes no exposats.
La vacuna va ser sistematitzada per Edward Jenner a la fi de la segle XVIII i el seu efecte protector és un exemple del fenomen de la immunitat creuada entre espècies microbianes mediadores d’una molt anàloga semiologia.
L’anaprofilaxi viral jenneriana va constituir una significativa progressió analògica des de la fins llavors practicada variolització, i va contribuir —similia similibus— a l’eradicació de la verola humana. No obstant això, és l’excepció de la microbi-especificitat normativa de les actuals intervencions mèdiques isopátiques (aequalia aequalibus) —per idem— «vacunológicas», les quals negligeixen el fonament original de la vacuna, és a dir, la simplicitat inherent al principi de la similitud i la seva intrínseca llei de curació per analogia semiològica.
Aquesta regressió epistemològica justifica la necessitat d’introduir el neologisme «pseudovacuna» en el llenguatge científic i en la comunicació mèdica, en nom de la claredat.
Recordem, en aquest sentit, que fins al 4 de setembre d’enguany s’han notificat a l’Eudravigilance, de l’Agència Europea del Medicament, 600.166 casos individuals de damnificats no recuperats i 23.932 desenllaços fatals, morts, associats a la inoculació de les pseudovacunaes covid-19.
Què són les pseudovacunes?
Les pseudovacunes són el gran bumerang pseudocientífic dels eufemísticament anomenats «sistemes de salut», que al·legant el pretext d’immunitzar activa, artifical, isopática, antígen-microbi-específicament, de manera no individualitzada, «one-size-fits-all», no personalitzada, als seus usuaris, els tornen cada vegada més crònicament malalts i més fràgils, susceptibles i vulnerables.
És, doncs, lamentable que tot el discurs hegemònic institucional i mediàtic microbi-cèntrico per a la suposada «protecció de la salut» davant de certes «malalties infeccioses agudes», en realitat, aguditzacions de la morbiditat crònica, latent o patent, individual pre-existent, com és el cas del SARS-CoV-2 i la covid-19 , tingui la finalitat d’aconseguir que la població —institucionalment i mediàtica atemorida i desinformada— accepti acríticament la inoculació de pseudovacunes, i que això obeeixi únicament a raons econòmiques i financeres, ideològiques i polítiques, en absolut científiques, de cap manera deontològiques, ni epistemològiques, i, encara menys, humanitàries.
Tanmateix, encara més deplorable és el fet que la narrativa pseudovacunal per a la «protecció de la salut» està subscrita per «autoritats sanitàries», «experts» i per professionals de la medicina cegats pels prejudicis, inconscients del gran biaix educatiu del qual encara son víctimes, i convertits en altaveus servils de les forces
ideològiques del capitalisme biomèdic, que explota biotecnològicament, impunement, lucrativament la incurabilitat natural de la condició malatissa humana.
Sortosament, la innovadora concepció analògica-nosològica vacunal de Jenner, no individualitzada i material, roman actualment superada, de forma convenient i avantatjosa, per la fotohomeoprofilaxis semiològica individualitzada, la metodologia científica, conceptualment més avançada existent, per a la prevenció i el tractament màximament eficient i segur de totes les malalties infeccioses, agudes i cròniques, capaç de tocar sanativament el punt de l’etiologia, i així restablir la integritat i l’optimització de l’eficiència de la fotohomeorresi inmunitària i millorar la resiliència i la salut individual.
La infraestimació de la immunitat activa i natural
Precisament, per a tenir encara més clar de no ser sotmesos al règim de la por i el control que pretenen imposar els estats i el capitalisme biomèdic, amb el suport quasi unànime dels mitjans de comunicació —que són els disseminadors acrítics d’aquesta por i control—, el doctor Nabona ha afegit un comentari a aquest interessant article sobre les «pseudovacunes«, tot tenint en compte la desconsideració i la infraestimació de la immunitat activa, natural, enfront de la SARS-CoV-2.
La immunitat activa, natural, que la fotohomeorresi immunitària individual de tota persona adulta o menor desenvolupa quan entra en contacte amb la patogenicitat genòmica i antigènica d’una nova espècie microbiana és sempre superior a la immunitat activa, artificial, parcial i transitòria, induïda per una pseudovacuna isopàtica antigen-microbi-específica. Això és vàlid tant si el contagi ha comportat una simple infecció sense símptomes, com si ha comportat una malaltia infecciosa aguda de la qual l’individu s’ha recuperat.
En aquest marc referencial institucional i mediàtic, epistemològicament i greument esbiaixat, després de mesos i mesos d’exposició i contagi natural, a dia d’avui, només es continua parlant:
- dels «vacunats» i dels «no vacunats», quan en propietat s’hauria de parlar dels immunitzats i dels no immunitzats, tenint present que els immunitzats ho poden ser tant per haver-ho fet activament i naturalment, com per haver-ho fet artificialment, induïts mitjançant una pseudovacuna isopàtica antigen-microbi-específica inoculada,
- que la immunitat de grup, de ramat (herd immunity), només es pot aconseguir aconseguint amb una altíssima taxa de pseudovacunació poblacional, tot negligint que la immunitat activa, natural, completa, duradora i robusta, resilient a noves mutacions i variants, desenvolupada —de manera asimptomàtica o simptomàtica— pels individus prèviament infectats és sempre determinant en la consecució de la deguda immunitat de grup, protectora dels més vulnerables;
- d’una concepció absolutament microbi-cèntrica, científicament confutable, que negligeix els múltiples factors epigenètics extramicrobians que intervenen en tota interacció hoste|microbi, entre els quals la radiació solar, particularment la UVB, inactivadora de la virulència relativa —la patogenicitat genòmica— dels agents microbians que es transmeten per via aèria, com és el cas de la SARS-CoV-2, amb un ARN monocatenari altament fotosusceptible, i al seu torn sinèrgicament activadora de la immunitat innata i adaptativa dels hostes,
- tot això sense que els sistemes sanitaris, eufemísticament anomenats «sistemes de salut», hagin tingut ni tinguin la mínima intenció d’implementar la metodologia científica preventiva|terapèutica capaç d’optimitzar l’eficiència i la integritat de la fotohomeorresi immunitària individual dels seus ususaris, i,
- això és el més greu, pseudovacunar innecessàriament, massivament a adolescents i adults joves, en la seva immensa majoria ja immunitzats activament i naturalment, sense prèviament avaluar-ne l’estat immunitari adaptatiu cel·lular, tal com científicament seria preceptiu.
Hi ha nombrosos estudis que ratifiquen la importància de la immunitat activa, natural, adaptativa, cel·lular, duradora i robusta desenvolupada pels individus contagiats naturalment que fa improcedent i innecessària en els individus adults o menors prèviament infectats qualsevol intervenció mèdica pseudovacunal, és a dir, isopàtica, antigen-microbi-específica inductora d’immunitat activa, artificial, parcial i transitòria davant de la SARS-CoV-2.
En aquest sentit, a més dels estudis ja referenciats en l’article esmentat, cal destacar també els tres següents:
- Hall VJ, Foulkes S, Charlett A, Atti A, et al. (2021) SARS-CoV-2 infection rates of antibody-positive compared with antibody-negative health-care workers in England: a large, multicentre, prospective cohort study (SIREN). Lancet; 397: 1459–69. April 9, 2021: https://doi.org/10.1016/S0140-6736(21)00675-9
- Goldberg Y, Mandel M, Woodbridge Y, Fluss R, et al. (2021) Protection of previous SARS-CoV-2 infection is similar to that of BNT162b2 vaccine protection: A three-month nationwide experience from Israel. medRxiv preprint. April 24, 2021: https://doi.org/10.1101/2021.04.20.21255670.
- Shrestha NK, Burke PC, Nowacki AS, Terpeluk P, Gordon SM (2021) Necessity of COVID19 vaccination in previously infected individuals. medRxiv preprint. June 19, 2021: https://doi.org/10.1101/2021.06.01.21258176.
Podeu descarregar-vos el report del doctor Joaquim Nabona des d’aquest vincle.