La Revista de Homeopatía va néixer el juliol de 2021 amb la voluntat de reflectir l’activitat i els interessos de tots els socis de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (1890) i amb una periodicitat de dos o tres números anuals. S’adreça, doncs, als més de 180 metges, farmacèutics, odontòlegs i veterinaris homeòpates que hi són associats.
El darrer número de la publicació, el 4, de març de 2023, dedica una entrevista al cofundador i president de la nostra associació des de 2016, Xavier Borràs. La interviu va ser realitzada pel doctor Óscar Luis Morales, membre de l’AMHB i del Consell Editorial de la Revista de Homeopatía durant el mes de desembre passat a Llinars del Vallès.
Podeu llegir-ne el text aquí sota mateix o descarregar-vos les pàgines 37-38 de la publicació en PDF.
L’ENTREVISTA
Xavier Borràs. President de l’Associació Catalana per l’Homeopatia Unicista. Visca l’Homeopatia!
Per Dr. Óscar L. Morales
Barcelona, 1956. Viu a la Vall d’en Bas. Escriptor, traductor, periodista i artista de varietats.
I bé, el món al revés: el metge entrevistant el periodista.
El periodisme, com deia en Ramon Barnils, bàsicament és anar als llocs, veure el què passa i explicar-ho. Dintre d’aquest trajecte hi ha moltes coses pel mig, evidentment, però bàsicament és això. Observar i l’observació sempre és subjectiva, no hi ha objectivitat en el periodisme. Podríem dir que és una aproximació a la realitat del que tu has vist.
I entrant en matèria homeopàtica, pregunta ineluctable: com va ser el seu apropament a l’Homeopatia?
Tenim dues filles, i la gran que ara té 40 anys, quan en tenia quatre o cinc estava sempre molt refredada. En aquella època jo era lector de la revista Integral perquè ja tenia la consciència bastant desperta pel que fa al medi ambient, contaminants, etc. I a la revista sortia un anunci de la consulta que tenia aleshores el doctor Joaquim Nabona a la plaça d’Urquinaona. Vam portar-li la nena i no recordo el símplex que li va prescriure però …, oli en un llum.
Després, com a família, vam entrar en l’Homeopatia d’una manera suau i ens hem mantingut fins ara. Ens agrada informar-nos de les coses i les nostres filles sempre han estat sanes i no estan vacunades de res.
La meva dona quan va quedar embarassada de la filla petita, en una de les visites a l’hospital de Vic el metge li va dir que com que tenia placenta prèvia li hauria de fer cesària. Ella va tenir un bon disgust, però en Joaquim li va dir que no es preocupés perquè amb el símplex homeopàtic allò es podria resoldre molt bé, i de fet va tenir un part perfecte.
Doncs teniu un bell testimoniatge familiar
Sempre hem confiat molt en l’homeopatia. Jo recordo de petit que a casa venia el metge de capçalera que ens coneixia a tots i que si estaves refredat, no et donava res i et deia: mira, una setmana al llit i una bona dieta. Doncs aquest fil conductor entre aquell metge i el Joaquim, que és el nostre metge de família, és el que em convenç molt de ser usuari i pacient de l’homeopatia. I per això un cop l’any, pel cap baix, ens visitem i tenim el nostre remei preventiu, diguem-ne.
I què va motivar la fundació de l’associació
Primer cal dir que la nostra associació és la primera que es va fundar a Catalunya, el 10 de setembre de 2016.
Una de les raons del seu naixement va ser que amb en Joaquim i altres usuaris estàvem molt sorpresos de com s’estava derivant des dels governs, els col·legis de metges i des de la industria farmacèutica, en una campanya molt potent contra l’homeopatia. Això encara dura.
Nosaltres, com a usuaris de l’homeopatia, ens sentíem indefensos en el dret de qualsevol persona a ser tractada com millor cregui. Per a nosaltres, òbviament, la millor manera és l’homeopatia. Per tant, tenim dret a ser tractats homeopàticament i tenim dret que no se’ns assenyali, menyspreï, insulti, etc., perquè a més, tothom gosa menysprear l’homeopatia des de la més pura de les ignoràncies. I això és molt perillós, per què la ignorància ja sabem on porta: a la intolerància, l’extremisme, etc.
Sí, la ignorància és el ferment i l’esca del pecat.
L’associació, a més, és una manera d’apoderar-nos, coneixent i reconeixent l’homeopatia: entenent Hahnemann, coneixent el funcionament dels símplexs homeopàtics, etc.
I com es va anar afaiçonant?
Vam anar aplegant gent, vam fer una junta dels fundadors que es renova cada cinc anys, amb l’assessorament d’alguns metges socis de l’associació. Fem l’assemblea anual dels socis i després obrim la sala al públic amb una conferència, un debat, d’un tema concret. També hem fet xerrades i conferències a diferents barris de Barcelona…
El nostre lloc web jo diria que és un dels pocs a Europa dels més actius, ja que publiquem diversos articles a l’any. Ara, a més, farem una secció de testimoniatges amb vídeos breus
I què ens vol suggerir exactament el nom Associació Catalana per l’Homeopatia Unicista. Visca l’Homeopatia!. Quines són les claus, per què catalana?
En el sentit que som una associació pancatalana. No és barcelonina, estem bastant repartits a nivell comarcal i de fet, algunes juntes les hem fet fora de Barcelona. També tenim socis al País Valencià. Ens agradaria algun dia fer una assemblea fora de la ciutat comtal.
Per què Homeopatia unicista?
Unicista, perquè creiem que d’homeopatia només en pot haver una, que és precisament la que va fundar Hahnemann. I en els seus escrits defensava que el símplex homeopàtic només ha de ser un. El problema que hem tingut aquests anys és que l’homeopatia s’ha complicat, s’ha fet complexa. Sobretot a l’empara d’una poderosa industria farmacèutica, que té nom i cognoms, que ha comercialitzat medicaments complexos, on hi ha més d’un símplex —perquè els símplex homeopàtics no es poden patentar, però les fórmules sí. I això s’ha presentat al públic com una opció homeopàtica. Aquest és un dels grans hàndicaps que ha anat contra l’homeopatia.
I per acabar-ho d’adobar, la maleïda Llei del Medicament certifica aquest canvi, és a dir, que el tractament homeopàtic pot estar constituït per més d’un símplex. Això per a nosaltres és un cop de maça contra l’homeopatia i per això ens mantenim ferms i deixem molt clar el terme unicista.
Aquesta industria, si més no ha fet visible la paraula homeopatia a les farmàcies.
Sí, és clar, però a expenses de difondre una visió de la homeopatia que no és la correcta. I això ha generat un altre maldecap: com que ara no tenim el suport que havíem tingut dels col·legis de metges o de la universitat, doncs ara qualsevol xarlatà o «terapeuta» s’atreveix a prescriure homeopatia. Què diantre és això! Ha de quedar clar que l’homeopatia és un acte mèdic, no és cap «teràpia complementària». Per a nosaltres és la ciència de l’art de guarir. I per a nosaltres, que ho experimentem constantment, és molt important aquesta defensa.
I en aquest camí, des del nostre punt de vista, hem trobat que l’AMHB no ha estat a l’alçada, perquè hauria de ser l’aixopluc de l’Homeopatia, no només dels metges.
I per últim (punt), Visca l’homeopatia!
El Visca l’homeopatia! és una cosa positiva i propositiva, és donar valor positiu i afirmatiu a l’homeopatia, de fer saber que no es tracta d’una cosa obscura o difícil d’entendre. Com que hem estat dos mil anys immersos en el paradigma de la medicina al·lopàtica, si a algú li expliques per sobre com funciona l’homeopatia al principi no t’entén, però després, si ho pensa una mica i ho experimenta, pot entendre-ho més fàcilment. I podrà usar-la o no, però li dones aquesta oportunitat.
El títol ja em semblava tota una declaració de principis. I per cert, de qui va ser la iniciativa fundacional de l’associació?
Feia temps que amb en Joaquim Nabona comentàvem que era peremptori constituir una associació. Ell ens va ajudar a formar un grup de pacients seus i de gent que creia que podria estar interessada i a partir d’aquí vam començar a debatre com hauria de ser l’associació.
Vam fer una petita llista de correu i entre les adreces hi havia la d’en Miquel Peralta. Quan vam dir que l’associació s’hauria de reivindicar com a unicista, ell s’hi va oposar. I ho va deixar córrer. No ens podíem imaginar, que al cap de poc de la nostra fundació, en Peralta fundaria l’altra associació i, a més, amb el suport d’una part de la junta de l’AMHB.
Llavors, segons vostè, aquesta és la raó que explica que actualment a Catalunya hi hagi dues associacions de pacients de l’homeopatia.
Nosaltres ens hem tornat a presentar a la nova Junta de l’AMHB. El nostre tríptic està a la seva web. Però no tenim cap interès en cap de les entitats espanyoles ni europees que existeixen, per què entenem que totes estan lligades de mans i peus per la industria farmacèutica, totes!
A nosaltres el que ens interessa és anar creixent a poc a poc, de forma diguem-ne “sostenible”. Som més de cinquanta socis que hi participem, ben informats de tot el que anem fent, als quals suggerim lectures interessants, etc.
Tenim una quota de 39 euros anuals i 59 si és familiar.
No deu ser pas fàcil fer socis.
No. Encara que després de la pandèmia hem notat una mica de repunt…, però anem fent a poc a poc, sempre fent crítica de coses que passen i de les quals ningú no diu res. Perquè, a vegades, als mitjans surten a parlar d’homeopatia un senyors que no són ni metges, diuen el que els dona la gana i cap periodista fa la seva feina, que és contrastar les informacions, és a dir, parlar amb la part contrària. Això és terrible. A mi no m’han invitat mai en sis anys i jo ho he demanat més d’una vegada, especialment a TV3 on en una ocasió parlava una persona en defensa de l’homeopatia i se la van carregar sense dret a defendre’s, amb tota la barra.
Quina forma de tractar de ximples als espectadors!
Em preocupa la manca de relleu generacional, per això cal treballar especialment per què la gent jove obri una mica els ulls.
Si, és ben preocupant.
El problema que tenim ara és que des d’Europa, ens barregen amb coses que no són homeopatia. I amb la Llei del Medicament, encara més. És el que en diuen «medicina integrativa».
Jo no soc integratiu, per què no vull pas que m’integrin en una cosa que no és la meva. Respecto l’acupuntura, el shiatsu, el ioga, el reiki…, algunes coses les he practicades, però si us plau, no m’hi barregin, per què aleshores no faríem homeopatia, faríem una altra cosa.
Puc entendre aquest parer.
Una de les nostres campanyes, de llarg recorregut, però que ja hem iniciat, és presentar estudis científics per tal que es derogui aquest article de la Llei del Medicament, no pot ser que des d’Europa diguin el que és l’homeopatia. Només ho pot dir un científic, Hahnemann, i què va dir ell?…Per tant, respectin!
I un cop identificats aquests problemes, tenen algun pla d’actuació?
Treball de formiga… Falten mitjans i hem de fer mans i mànigues. I amb tots els respectes, crec que l’AMHB no fa valdre el seu potencial històric, impressionant, que la gent desconeix absolutament: l’epidèmia de còlera al segle XIX, la gran tasca homeopàtica d’il·lustres metges catalans, etc. Això l’AMHB ho ha de fer valdre! i després també ho ha de fer valdre davant dels mitjans. Perquè els pacients ho estan esperant i perquè els nous pacients potencials poden sortir d’aquí també.
I durant la pandèmia, què ha fet l’AMHB?, què ha dit? … Han fet estudis que he llegit, però…, hi ha passat de puntetes. Mirin el nostre web, hi ha quatre o cinc articles sobre la pandèmia, perquè crèiem en aquell moment que necessitàvem una mica de guia davant de tot l’allau d’atacs a la consciència de les persones… Que si el morrió, que si no sortir de casa…Vinga per favor!, ja està bé!
