[Foto de Kdekiara/Freepik.]
La Resolució SLT/1648/2020, de 8 de juliol —signada a dues mans pel conseller d’Interior, Miquel Buch, i la consellera de Salut, Alba Vergés—, per la qual s’estableixen noves mesures per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de Covid-19, entre les quals l’ús obligatori, en tot moment i arreu, de màscares de protecció, és la gota que fa vessar el got d’aquesta gran mascarada sobre el SARS-Cov-2.
Des de l’Associació Catalana per l’Homeopatia Unicista. Visca l’Hoemopatia! (ACHUVH) en som del tot contraris i reclamem, com molts altres ciutadans d’aquest país, exigim que aquesta Resolució ha de ser urgentment revocada, anul·lada i deixada sense efecte, perquè no té cap justificació científica real i perquè es revela fal·laç quan se’n desemmascara el «per a què?».
A la llum del report científic que el nostre soci, el doctor Joaquim Nabona, ha publicat al seu blog [«Un despropòsit pseudocientífic: la Resolució d’ús obligatori de la mascareta a la via pública, als espais a l’aire lliure»], ens permetem de fer-ne un resum argumental que serveixi a tothom qui se senti humiliat i menystingut per aquesta decisió política, que poc o gens té a veure amb la ciència.
Una resol·lució basada en fal·làcies
D’entrada, el pretext que defensa la Resolució per a «la protecció de la salut individual i col·lectiva i minimitzar el risc de transmissió comunitària del SARS-CoV 2», i per a la «la necessitat d’un comportament social compromès en la lluita contra la pandèmia fonamentat, entre d’altres mesures bàsiques, en l’ús de la mascareta com a mesura de protecció individual i col·lectiva en el desenvolupament de les activitats que poden generar més risc de transmissió», parteix de la falsa premissa que la suposada acció d’un sol microbi és suficient per a les malalties infeccioses, tot donant crèdit a la doctrina de la cusalitat microbiana específica material, de la segona meitat del segle XIX, avui científicament confutable i confutada:
- perquè menysté tots els factors que intervenen en la relació microbi-hoste;
- perquè no pot explicar el pas crucial d’infecció a malaltia infecciosa.
Des d’aquesta fal·làcia, el Govern obliga —com ja va fer el Regne d’Espanya, amb l’obligació, també, del confinament, insidiós eufemisme per emmascarar l’arrest domiciliari de milions persones— que tothom usi a la via pública i als espais a l’aire lliure aquesta suposada «mesura de protecció», aquest morrió humiliant —extern, superficial—, suposadament higiènic, protector, per a la vida pública, i que formalment només té en compte el què? (dur la mascareta).
A més de falsa, aquesta mesura és del tot incoherent quan la mateixa Resolució considera que practicar esport a l’espai públic, a l’aire lliure, o estar a la platja o a la piscina, o anar al bar o al resturant…, són activitats que no generen risc de transmissió i, per tant, no és obligatori l’ús de la mascareta (vegeu l’article 3.2.4. de la Resolució SLT/1608/2020, de 4 de juliol).
Si en reports anteriors (vegeu El SARS-Cov-2 i la Covid 19 a la llum de l’homeopatia i La disseminació mediàtica de la por i la mort viral: un nou enfocament des de l’homeopatia) ja proveïem la valuosa oportunitat d’entendre què ha passat i què passa amb la crisi sanitària global desfermada per l’emergència del SARS-CoV-2, en què sota el pretext de «la protecció dels més vulnerables» i de «salvar vides» s’ha formulat un discurs ideològic basat en el fals model monocausal microbià de les malalties infeccioses —un model que pretén fer-nos creure que el mal és exogen—, és a dir, que es produeix per causes que obren des de fora i que l’enemic és extern, ara s’alimenta aquest discurs ideològic institucional, totalitari, mediàtic, microbi-cèntric de la por, del temor, perquè «el mal ve de fora» i aconsegueix infondre pànic a la població, especialment a les persones més aprensives, impressionables, i suggestibles, i les fa sentir culpables per imaginar que poden ser persones portadores i transmissores asimptomàtique, a més de convertir-les en policies de la resta de ciutadans.
I la por, el pànic, afecta directament la funció del timus, ja que inhibeix els immunòcits T, responsables de preservar la sana identitat cel·lular de cada individu, i afebleix, així, no solament el seu escut biofotònic immunitari innat —amb que els fa més susceptibles, més vulnerables—, sinó també la seva identitat i personalitat. Les fa, en definitiva, més manipulables.
Una altra de les falsedats que concorre en aquesta mesura és l’ampliament confutada relació, que pretén —novament— enganyar la població, entre el contagi, la infecció (necessària per immunitzar-se activament i de forma natural) i malaltia infecciosa, tot fent creure que cal evitar per terra, mar i aire (!) la infecció, de transmissió natural.
Una Resolució basada en negligències
Però aquesta Resolució és tota ella, també, una monument fet en base a diverses negligències:
- Negligeix que la irradiació solar lumínica i UVB primaveral i estival és el principal factor epigenètic immunoactivador i atenuador, i fins i tot inactivador, de la virulència relativa del SARS-CoV-2, amb un gran ARN monocatenari ben fotosusceptible, amb què aquest coronavirus esdevé molt benignament infectiu.
- Negligeix el fet que epidemiològicament, en absència d’un vaccí microbià específic i d’un tractament mèdic igualment específic, que siguin efectius i segurs enfront del SARS-CoV-2, sigui molt convenient que el major nombre possible d’individus de totes les edats sense factors de risc i sense morbiditat crònica s’hi immunitzin activament, benignament, naturalment, com més aviat millor, especialment ara, a l’estiu, quan la virulència relativa de l’agent infecciós està més atenuada, gràcies a la radiació UVB solar primaveral-estival, i per a benefici de tota la població, fins i tot d’aquelles persones amb multimorbiditat crònica i amb alta vulnerabilitat associada.
- Negligeix el fet que inhalar aire impregnat de fotons solars primaverals-estivals il·lumina literalment tota la via respiratòria i activa la immunitat innata i adaptativa, amb què optimitza la potència energètica de l’ARN mitocondrial dels seus immunòcits, és a dir, les cèl·lules capaces de reconèixer específicament un antigen i de generar una resposta específica contra aquest antigen
- Negligeix el fet que les persones que s’immunitzen activament, benignament, naturalment, asimptomàticamemt, subclínicament —o amb pocs símptomes—, desenvolupen memòria immunocítica microbi-específica protectora, duradora i robusta [vegeu: Karolinska Institut (2020). Robust T cell immunity in convalescent individuals with asymptomatic or mild COVID-19, bioRxiv Preprint, 29 de juny de 2020), per a benefici de tota la població. Aquesta realitat desmenteix, doncs, la falsa premissa que «tots som transmissors potencials» i la justificació d’aquesta Resolució sota pretext dels «nous casos corresponents a persones asimptomàtiques», especialment en el període primavera|estiu.
- Negligeix igualment —i desvia l’atenció encobreix, silencia— el punt intern real de la causalitat de les malalties, de la predisposició i la susceptibilitat individuals, el responsable de la gènesi dels paràsits, entre els quals els virus, i de la seva virulència relativa. I, alhora, menysté la realitat del punt capital central del vòrtex entròpic que s’ha de saber tocar dinàmicament i sanativament per a restablir la integritat i optimitzar l’eficiència immunitària dels individus, la font i el fonament de la resiliència i la salut individual.
«Per a què», doncs?
De fet, la divisa tàcita d’aquesta Resolució (i de les que, certament, s’imposaran) té l’objectiu últim de justificar la suposada necessitat de les vacunes isopàtiques no individualitzades que, vist el que hem vist, també s’obligarà a injectar a tota la població. Aquest és el gran «per a què?» d’aquesta Resolució —que plantejàvem al principi d’aquest escrit.
Laa superestructura ideològica-politica del capitalisme biomèdic, els guardians de l’status quo, han d’encobrir a tot preu el fracàs preventiu i la pseudobeneficència i pseudocientificitat terapèutica dels sistemes de salut, i, també, negar i silenciar la simplicitat inherent al principi de la similitud que aporta l’homeopatia unicista. De fet, la prevenció primària individualitzada de les malalties infeccioses, fa innecessàries les vaccinacions no individualitzades sistemàtiques implementades en els sistemes de salut, paradoxalment molt iatrogèniques, ineficients i insegures a nivell individual, especialment en els moltíssims casos d’infants/nens/joves/adults, i persones vulnerables, amb immunocompetència alterada.
A tall de conclusió
Sense haver d’entrar a considerar la qualitat de les mascaretes, la manera efectiva o no de portar-les posades, o la necessitat d’amortitzar la compra que se n’ha fet, i sense haver de donar continuitat al guió fals del distanciament social, la norma general del seu ús obligatori a la via pública, als espais a l’aire lliure, en ple estiu, independentment del manteniment de la distància física interpersonal de seguretat, és, doncs, científicament confutable.
En conclusió, aquesta Resolució és contra tota lògica, és contraproduent, és incoherent i és del tot inefectiva per a protegir realment la salut individual i col·lectiva. Es fonamenta en una falsa premissa que esbiaixa tot el seu contingut i la invalida científicament, amb què els seus impulsors, redactors i defensors resten desacreditats.
És una Resolució continuadora del discurs institucional-mediàtic, microbi-cèntric pseudocientífic, que pretén continuar generant desconfiança interpersonal i social i infondre por a la població.
Un despropòsit pseudocientífic que no pot estar en vigor sota pretext que pot haver-hi exempcions per motius de salut.
Una Resoluci que, com dèiem al principi, ha de ser urgentment revocada, anul·lada, deixada sense efecte, perquè no té cap justificació científica real, i perquè es revela falsa quan es desemmascara el seu «per a què?».