Els tests PCR (sigles angleses de «polymerase chain reactionr», reacció en cadena de la polimerasa) per a la detecció d’àcids nucleics del SARS-CoV-2 a les mucoses amb resultat positiu en persones asimptomàtiques són comptats oficialment com a «nous casos actius» amb «capacitat de contagiar la malaltia».
Tanmateix, aquestes afirmacions són interpretacions que no es poden sostenir científicament, ni tampoc clínicament, epidemiològicament o del punt de vista immunològic. Es fonamenten en dades esbiaixades, confusionàries i equívoques, i indueixen a estratègies i polítiques errònies, perquè en la majoria de persones sense símptomes les proves PCR amb resultat positiu són falsos positius.
Si ja fa dies que des de diverses plataformes s’ha assenyalat aquest greu biaix —que serveix de justificació criminal perquè les administracions governamentals decretin la coerció totalitària de les més elementals llibertats, amb els mitjans de comunicacio com a propagadors de la disseminació mediàtica de la por—, avui és el nostre soci, el doctor Joaquim Nabona, qui des d’un un recent report científic ja publicat (Els falsos SARS-CoV-2 PCR positius de les persones asimptomàtiques) aborda aquesta qüestió.
L’estudi considera els fets referents a la virulència relativa del SARS-COV-2 i la fotoimmunobiologia de la resposta immunitària de les persones asimptomàtiques, sanes i sense factors de risc, davant la infecció pel SARS-CoV-2.
Per aquest motiu emfasitza la importància immunològica i immunogènica de la hipovirèmia hipovirulent crònica [la mínima quantitat de virus] existent a les mucoses i a la sang de totes les persones asimptomàtiques, sanes, que han superat una infecció vírica i se n’han immunitzat específicament.
Aquesta hipovirèmia hipovirulent crònica és imprescindible i necessària per a mantenir memòria immunocítica T CD4+ i CD8+ duradora i robusta davant la virulència relativa potencial de qualsevol virus. Evidentment, aquesta tan mínima hipovirèmia hipovirulent crònica present a les mucoses (i a la sang) de les persones asimptomàtiques, sanes, immunitzades activament i naturalment, pot ser en tot moment detectada per l’alta sensibilitat de les PCR.
En el report, el doctor Nabona assumeix, també, l’alta especificitat per al genoma del SARS-CoV-2 dels tests PCR practicats a Catalunya, i dóna per fet que els més de 265.000 PCR practicats del 5 al 25 d’agost d’enguany són tots ells comparables i homologables.
Per què la majoria de persones asimptomàtiques que donen un resultats positiu als tests PCR específics per al SARS-CoV-2 són falsos positius?
La interpretació oficial de cada PCR amb resultat positiu en persones individuals asimptomàtiques com a «nou cas actiu», amb «capacitat de contagiar la malaltia», profusament difosa pels mitjans de comunicació, ha estat i és científicament no només insostenible i molt qüestionable, sinó confutable amb arguments i fets com els que segueixen:
Des del primer moment, es va confondre el concepte «contagi» o «infecció» —com ja vam assenyalar en aquest article—, necessaris per a poder immunitzar-se activament i de forma natural, amb el concepte «malaltia infecciosa», o «cas individual de malaltia infecciosa», causada per la virulència relativa, és a dir, la força, la potència ofensiva del virus quan concorre en un hoste individual amb immunocompetència sub-eficient, sub-òptima.
Aquesta confusió deliberada, emesa des d’instàncies oficials, i disseminada mediàticament, és especialment blasmable, ja que el pas crucial d’infecció a malaltia infecciosa no depèn només de la virulència relativa de l’agent infecciós, sinó també de molts altres factors epigenètics extravirals que intervenen en la relació virus-hoste.
Consegüentment, un nou contagi, diagnosticat per una PCR +, en una persona individual asimptomàtica, sana, i sense factors de risc, que no ha desenvolupat, ni segurament desenvoluparà la malaltia infecciosa, mai no s’hauria d’haver interpretat ni haver qualificat sistemàticament com a «nou cas actiu» i menys encara «amb capacitat de contagiar la malaltia».
En tota infecció viral, els immunòcits de l’hoste individual sa, de manera eficient i ràpida, tornen hipovirulents els virus que hagin pogut irrompre en les seves cèl·lules de la pell, mucoses, sang o teixits interns, i a més a més els anihilen. L’energia fotodinàmica informacional de l’ARN mitocondrial dels seus immunòcits supera i extingeix la irradiació fotodinàmica genòmica viral, la virulència relativa del virus.
De forma expressa i necessària el sistema immunitari de l’hoste deixa restes mínimes del virus molt atenuat a la sang i a les mucoses (hipovirèmia hipovirulenta crònica) per a mantenir de manera robusta i vitalícia la deguda immunitat cel·lular i la memòria fotodinàmica immunocítica T (CD4+ i CD8+) específica.
Així doncs, en tota persona ja immunitzada activament i naturalment hi podem trobar mínimes quantitats de virus (hipovirèmia hipovirulenta crònica) i/o restes de genoma viral a les seves mucoses i a la seva sang, és a dir, al compartiment extern de l’organisme. I això vol dir que persones que ja es van immunitzar activament i naturalment en el seu dia, poden avui donar positivitat al test PCR, sense ser pas infectives, perquè aquestes persones, que estan sanes, no poden infectar ni reinfectar-se específicament pel SARS-CoV-2. No tenen, doncs, capacitat de contagiar la malaltia. En aquestes persones individuals asimptomàtiques ja immunitzades, els tests PCR que resultessin positius serien falsos positius.
De més, cal saber que les possibles mínimes quantitats de virus [virions hipovirulents] que teòricament els individus asimptomàtics, sans, poden arribar a exhalar estan recoberts d’anticossos que els tornen no infectius. Les restes mínimes de virus i d’àcid ribonuclèic que es poden detectar en qualsevol persona sana sense símptomes no tenen capacitat infectiva de contagi ni capacitat de desencadenar la malaltia infecciosa, fins i tot a persones suceptibles.
Què detecten els tests PCR?
Els tests PCR no detecten pas virus SARS-CoV-2 infectius, viables, virulents, sinó presència a les mucoses respiratòries de fragments, de regions, d’alguna seqüència d’àcids ribonuclèics del seu ARN monocatenari. Els fragments, segments o seqüències d’àcids ribonuclèics del genoma del SARS-CoV-2 no són pas virulents, no tenens infectivitat, no són capaços in vivo d’infectar persones exposades. Per tant, en una persona asimptomàtica, sana, sense factors de risc, que hagi donat un resultat positiu al test PCR, aquesta positivitat no és suficient, ni autoritza des del punt de vista científic, a poder comptabilitzar-la i a interpretar–la sistemàticament com a un «nou cas actiu», «amb capacitat de contagiar la malaltia».
Encara més: algunes d’aquestes seqüències d’ARN qualitativament detectables se superposen a les d’altres espècies relaciondes de coronavirus endèmiques circulants responsables d’afeccions de vies respiratòries (refredats comus), i que confereixen immunitat ce·lular creuada, comprovable i detectada en un molt alt percentatge (20-50 %) de la població.
Aquest fet fa que els individus que pertanyen a aquest gran grup poblacional no sigui susceptible d’emmalaltir pel SARS-CoV-2, ni tampoc siguin contagiosos d’aquest per a tercers. Evidentment aquesta immunitat cel·lular creuada entre coronavirus respiratoris implica el manteniment per part de l’individu asimptomàtic, sa, d’unes mínimes quantitats de virus a les mucoses i a la sang. En la majoria aquests casos de persones individuals asimptomàtiques amb immunitat cel·lular creuda protectora els PCR + serien, doncs, falsos positius.
Cada nova PCR amb resultat positiu en persones sanes asimptomàtiques és una bona nova per a tota la població
Contràriament a la interpretació i a la versió oficial que institucionalment s’emet i mediàticament es dissemina i profusament es repeteix, cada nova PCR amb resultat positiu en persones sanes asimptomàtiques és una bona nova per a tota la població, perquè la pretesa «capacitat de contagiar la malaltia» per part d’una pesona asimptomàtica, sana, a qui el test PCR li ha donat positiu, és, a l’estiu de l’hemisferi nord, mínima, molt qüestionable i relativa.
Efectivament, les persones sanes, sense símptomes, de l’hemisferi nord, no confinades, sense factors de risc, no polimedicades i sense morbiditats cròniques, tenen una menor susceptibilitat a desenvolupar formes greus, severes de qualsevol malaltia infecciosa vírica transmissible per via aèria, pel fet d’haver estat durant el període primaveral i tot el període estival molt més exposades a la radiació solar, il·luminadora de les vies respiratòries, activadora de la immunitat innata i adaptativa individual, i necessària per a la síntesi fisiològica de vitamina D. Això també és aplicable al SARS-CoV-2, cosa que facilita enormement la immunització activa i natural (primaveral i estival) de totes les persones individuals asimptomàtiques exposades.
Cada nova PCR amb resultat positiu en persones sanes asimptomàtiques, doncs, és una bona nova per a tota la població.
Ell lindar per assolir la immunitat de grup és inferior a l’estimat
El llindar per a assolir la deguda immunitat de grup enfront del SARS-CoV-2 és molt inferior a l’inicialment estimat. Si al principi es va fixar al voltant del 60% de la població, darrerament aquest llindar es fixa en només un 20 %, en base a fets com l’alta prevalença (20-50%) d’immunitat creuada de memòria immunocítica existent entre la població ja immunitzada per anteriors coronavirus respiratoris; l’existència d’individus sans amb resistència natural, alguns amb molt baixa susceptibilitat i, paral·lament, l’existència de molts diferents graus de susceptibilitat inter-individual a la infecció i a desenvolupar la malaltia infecciosa, fet que ja va fer que els de major susceptibilitat fossin els primers a contagiar-se, i si s’han recuperat, a hores d’ara, ja estiguin immunitzats; la disminució de la virulència relativa i la infecciositat del SARS-CoV-2 a l’estiu pels factors epigenètics fotodinàmics ja esmentats, que afavoreix molt que individus sans exposats s’hi immunitzin de forma activa, benigna, fàcil, natural, i ràpida.
Tot plegat fa que disminueixi significativament el nombre de persones de mitjana que cada persona sense símptomes, PCR +, ja immunitzada o en vies d’immunitzar-se activament i naturalment, podria teòricament contagiar. És a dir, fa que minvi l’anomenada taxa reproductiva efectiva (Rt), tot fent èmfasi en què són precisament els falsos positius els factors que encara la distorsionen a l’alça, i que fan que la Rt per al SARS-CoV-2 a Catalunya a finals d’agost de 2020 encara sigui ≥ 1.
El llindar d’immunitat de grup de tota la població —ara ben fàcil i plausible d’assolir—, fins i tot de la més vulnerable, que ja estaria, de fet, protegida davant de la virulència relativa del SARS-CoV-2 i de la seva transmissió comunitària.
Si tota la població està protegida, a què treu cap la implementació d’intervencions de salut poblacional no individualitzades però aplicades directament als individus, com seria el cas d’una vaccinació sistemàtica o l’ús obligatori de màscares, mesures absolutament anacròniques i absolutament acientífiques en ple tercer mil·leni. Tot això no és necessari.
I els falsos negatius?
Aquest article del doctor Joaquim Nabona se centra només en els falsos positius dels resultats de les proves PCR SARS-CoV-2 específiques practicades en persones asimptomàtiques, i fa èmfasi en el fet de la hipovirèmia hipovirulent crònica present a la sang i a les mucoses de les persones ja immunitzades activament i naturalment, avui asimptomàtiques.
Tanmateix sorprendrà la disparitat existent entre el 20-50% estimat de la població amb immunitat creuada immunocítica enfront d’altres coronavirus respiratoris endèmics, protectora enfront del SARS-CoV-2, i el baix percentatge de només un 8,0% de positius als tests PCR específics realitzats entre la població general asimptomàtica, sana, sense factors de risc (mitjana d’edat de 38 anys), quan seria d’esperar que aquest darrer percentatge fos molt més alt.
Segons el doctor Joaquim Nabona, aquesta disparitat es deuria molt probablement als falsos negatius de les proves PCR específiques. No només per defectes en la recollida de les mostres de la mucosa respiratòria, i del lloc inadequat de llur recollida, sinó també, i sobretot, perquè la hipovirèmia hipovirulent crònica de les persones ja immunitzades, en la majoria de casos només es detectaria en sang, pel fet que el clearance immunitari de l’individu amb immunocompetència eficient, òptima, hauria eliminat totalment el virus i els seus àcids nucleics de les seves mucoses respiratòries.
Així doncs, les proves PCR SARS-CoV-2 específiques enfront d’àcids nucleics del SARS-CoV-2 en nens/joves/adults asimptomàtics, sans, que, sabent-ho o no, ja estan immunitzats activament i natural, o amb immunitat creuada immunocítica, tenen un escàs valor diagnòstic i epidemiològic.
D’això es desprèn que tant per llurs falsos positius com per llurs falsos negatius, els resultats dels tests massius PCR realitzats en la població general, especialment l’asimptomàtica, mai no haurien de ser la base a partir de la qual prendre decisions a l’hora d’implementar estratègies i polítiques públiques i sanitàries, tal com malauradament s’està fent arreu.
A qui li interessa tota aquesta confusió?
Davant d’aquesta interpretació institucional i mèdiàtica confusionària, equívoca, errònia, i esbiaxada del significat real de la positivitat dels tests PCR en persones sense símptomes, sanes, sense factors de risc, i tan contrària a les evidències científiques, ens hem de preguntar, com fa el doctor Joaquim Nabona, a qui li interessa silenciar el fet que cada PCR amb resultat positiu en persones individuals asimptomàtiques sigui realment benèfic per a l’individu i la població, perquè serveix per a acostar-nos cada cop més al llindar de la deguda immunitat de grup.
Encara més: a qui li interessa mantenir el discurs microbicèntirc, pseudocientífic, institucional i mediàtic, de la por a l’«enemic extern, invisible, letal, i temible», el SARS-CoV-2, i al seu contagi?
La resposta, del punt de vista de l’homeopatia unicista, es òbvia: al capitalisme biomèdic i als guardians de l’status quo que en viuen, els grans negacionistes de la simplicitat inherent al principi sempitern de la similitud, la deu (fonament i font) del mètode científic, i de la força individualitzada sanativa (guaridora i preventiva) de la simplicitat —no patentable.
«A les forces ideològiques pervasives del capitalisme biomèdic —conclou el doctor Joaquim Nabona—, amb tots els seus altaveus servils, que són les que, a tota costa i falsejant la veritat, vanament volen justificar la falsa necessitat d’una vaccina no individualitzada, que un cop més a nivell individual serà especialment iatrogènica per als més vulnerables, i amb la qual “tot podrà tornar a la normalitat”.»