La disseminació mediàtica de la por i la mort viral: un nou enfocament des de l’homeopatia

Durant la crisi provocada per la imposició absolutament blasmable de l’estat d’alarma i el consegüent arrest domiciliari de tota la població per la suposada pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2, declarada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) —entitat controlada pel capitalisme biomèdic i la indústria farmacèutica—, i que mai no haurien somniat implantar dictadors com Hitler, Franco, Stalin o Mao, la disseminació mediàtica de la por i del pànic a morir —amb els mitjans de comunicació fent de portaveus del poder, sense miraments ni contrast— ha estat fonamental, junt amb l’erràtica i mortífera terapèutica del sistema públic de salut, per a produir més defuncions de les que caldria esperar. si fa no fa, per l’acció d’un suposat nou coronavirus respiratori, de virulència relativa, que pot causar un procés foto-immuno-boiològic agut, autolimitat i benigne en la immensa majoria de la població.

Vet aquí la base del nou, lluminós i esclaridor report científic del doctor Joaquim Nabona intitulat «Temor, Timus, Identitat, Immunitat», en què l’eminent metge homeòpata vol contribuir a dissipar la por i les tenebres, promogudes mediàticament per governants i «autoritats sanitàries».

Si en un report anterior (vegeu la síntesi que vam publicar-ne a El SARS-Cov-2 i la Covid 19 a la llum de l’homeopatia) es proveïa la valuosa oportunitat d’entendre i aprehendre què ha passat i què passa amb la crisi sanitària global desfermada per l’emergència del SARS-CoV-2, en què sota el pretext de «la protecció dels més vulnerables» i de «salvar vides» s’ha formulat un discurs ideològic basat en el fals model monocausal microbià de les malalties infeccioses —un model que pretén fer-nos creure que el mal és exogen —és a dir, que es produeix per causes que obren des de fora—, i que l’enemic és extern —i que, davant d’ell, el confinament domiciliari «protector» de tota la població és necessari—, en aquesta ocasió es tracta d’acostar-nos no solament a la irresponsable acció de governs, «autoritats sanitàries» i mass media, sinó, també, de considerar la influència negativa existent entre la temença, el temor, la por i l’organ central del sistema immunitari, el timus.

També, en aquesta ocasió, us n’oferim una síntesi (altrament, us podeu descarregar el report del doctor Joaquim Nabona en format PDF des d’aquest vincle).

El que ara s’aborda és la consideració dels factors fotopsíquics, com els efectes del distrès emocional (la por, el temor, el terror…), les foto-idees temibles, en la immunitat cel·lular tímica, que és l’encarregada d’identificar les cèl·lules pròpies i d’anihilar les alienes, infectades (per exemple per virus), o les tarades, tumorals i canceroses, i preservar així la nostra identitat, el nostre esperit.

 

El timus a la infantesa.

El timus, òrgan fonamental en el sistema immunitari

El timus és l’òrgan limfoepitelial lobulat que produeix els limfòcits T (tímics). Roman situat darrere l’estèrnum superior, al mediastí anterior, en estreta relació amb el pericardi i les grans venes de la base del cor. Presenta notables variacions en la seva estructura, d’acord amb l’edat i l’estat de l’organisme. De fet, assoleix la seva mida màxima durant la vida embrionària i en la infantesa, fins arribar a la pubertat, en què ateny el seu màxim pes (30-40 gr). El predomini limfocitari a la fórmula leucocitària sanguínia és típic de la infantesa. Cal entendre, doncs, com d’important és el timus per a la creixença i maduració biològica de la criatura humana, i per a l’adquisició de la identitat.

Just quan s’abasta aquesta identitat, a partir de la pubertat, comença a involucionar gradualment per l’edat. El timus, doncs, té una importància cabdal, fonamental en el sistema immunitari, la comesa genuïna del qual és preservar la nostra identitat. De més, és essencial en la denominada immunitat cel·lular, la que identifica les cèl·lules pròpies la que identifica i elimina les cèl·lules alienes, entre elles, i especialment, les cèl·lules infectades (per paràsits o patògens intracel·lulars, com per exemple els virus), o les cèl·lules tumorals i canceroses. Els limfòcits T citolítics, els limfòcits T CD8+, són anihiladors, anorreadors cel·lulars directes.

Cal tenir present que el limfòcit és la cèl·lula corporal més susceptible a les radiacions ionitzants, i el timus, sobretot el seu còrtex, és l’organ més susceptible a aquestes radiacions. S’ha de remarcar que els corticosteroides (administrats com a antiinflamatoris o com a immunosupressors) inhibeixen ràpidament i significativa la funció tímica, i que les situacions d’estrès fan involucionar el timus i la seva funció de manera aguda.

Precisament, el discurs ideològic microbià-cèntric de «l’enemic extern» —invisible, suposadament letal i temible—, per a justificar el confinament, emès mediàticament pels governants i les «autoritats sanitàries», ha contribuït al fet que la majoria de la població s’hagi tornat encara més vulnerable, perquè la por, el temor al contagi que els han fet agafar, entenebra l’esperit i inhibeix significativament la immunitat cel·lular tímica, la responsable de preservar la nostra identitat.

La por com a fenomen contagiós

Cal tenir present que molts fenòmens sensorials són contagiosos…, també la por, el temor, ho són enormement. De fet, el timus és molt susceptible al distrès emocional.

El contagi fotopsicoemocional  és el fenomen social a través del qual les emocions i els capteniments relacionats d’unes persones poden despertar emocions i comportaments similars en d’altres. La por, el temor de la foto-idea del contagi•malatia•mort es pot  generar i  difondre deliberadament i de forma viral pels mitjans de comunicació, que  atemoreixen, espaordeixen i fan esporuguir la població. I aquesta por fa involucionar agudament la funció tímica: inhibeix i paralitza la immunitat cel·lular tímic, davant les infeccions víriques que parasiten les cèl·lules del nostre organisme.

Tot aquest discurs ideològic estés pels mass media ha infós temor, ha intimidat, ha minat, en definitiva, la salut espiritual de moltes persones aprensives, espantadisses, impressionables, suggestibles que, pel fet d’estar atemorides, espaordides, s’han autoconfinat, sense gosar sortir per a res de casa,  per a no contagiar-se, i un bon nombre d’elles han experimentat una addicional inhibició, una paralització de la immunitat cel·lular tímica del seus sistema foto-psico-immunitari.

En molts de casos ha succeït un contagi fotoimmunobiològic real, i, fins i tot, la malaltia pneumològica (del grec pneuma «alè, buf; esperit que respira»; grec:.pneumon, «pulmó») de bastantes persones confinades vulnerables. És a dir, que moltes persones confinades han començat a presentar símptomes i han acudit als serveis d’urgències dels hospitals espaordides, «mortes de por».

Malauradament, moltes d’elles han estat «re-matades» pel sistema de salut públic, enantiopàtic (mètode pal·liatiu, contraria contrariis) i iatrogènic (que deriva de l’actuació del metge), «la medicina homicida», ab uso in morbis, que se’ls ha aplicat, inclosos opiacis (morfina) administrats que fan indefectiblement que el terreny, el context, el punt de la psora aconsegueixi apagar la llum de l’esperit —que fins aleshores encara respirava.

Així, la por fa que es desafini dinàmicament encara més intensament  la funció tímica de les persons aprensives i comporta que la por al virus inhibeix la immunitat tímica, és a dir, la identitat individual, amb què la persona atemorida es capté (i respira) gregàriament, grupalment, tot seguint dòcilment les consignes dictades pels governants.

La identitat, la personalitat individual, abatuda, roman ara diluïda totalment en l’ordre inferior, en la personalitat col·lectiva, gregària, grupal, globalment atemorida, entenebrada, espaordida, fàcilment manipulable, grisa, sense esperit, sense identitat individual, sense llum pròpia. Els governants, les «autoritats sanitàries» han contagiat —deliberadament, informativament, mediàticament— la por al virus a pràcticament tota la població.

Els «pacients zero» endògens

En la societat de la informació, el contagi fotopsicoemocional, la foto-por al contagi, roman en l’origen endogen fotodinàmic del fenomen fotoimmunobiològic del contagi, la infecció. La por, el temor, abat l’esperit, inhibeix, paralitza la funció fotoimmunitària cel·lular tímica.

En tota situació epidèmica, el foto-temor, la foto-por al contagi és la principal foto-idea, representació mental, que predisposa a/presideix el  contagi real. L’aprensió, la impressionabilitat, la suggestió —com una veritable infecció—, el temor, la vulnerabilitat induïda per l’aprehensió impressiva de foto-idees, imatges, notícies i xifres negatives (nombre de contagis, de morts) que es difonen, és el factor fotoideodinàmic negatiu necessari perquè en qualsevol part del món, a partir de la disfunció crònica preexistent en individus atemorits s’origini també endògenament —fotobiològicament, mimèticament, mutagènicament— el nou virus, en un moment epigenètic fotobiològic semblant, en un hoste, que pel fet de ser vulnerable, emmalaltiex fotoimmunobiològicament, infecciosament. Aquest serà un (nou) malalt transmissor de virus infectius, sense haver-se contagiat de ningú. La psicologia de masses, mimètica, social, fa la resta.

Veiem, doncs, que en certes circumstàncies epigenètiques fotodinàmiques es pot originar endògenament un procés foto-immunobiològic parasitari, víric, agut en un organisme predisposat, en què la funció immunitària cel·lular tímica està inhibida per la por del contagi mateixa, sense existir, però, contagi, ni transmissió viral exògena. Comporta l’emergència de «pacients zero».  

L’omissió metodològica d’aquestes dues variables, és a dir,  la disseminació mediàtica de la por, i els pacients zero, no prou reconegudes, ha esbiaixat significativament, en el cas de la pretesa epidèmia del SARS-CoV-2,  les estimacions resultants de models matemàtics de simulació epidemiològica basats en el paràmetre de la mobilitat poblacional.

Dissipar la por

Només la llum pot, naturalment, dissipar les tenebres. La immunitat innata respiratòria i general queda realçada quan el sol primaveral il·lumina la cara, el coll, la zona de l’escot (la zona del timus), i quan respirem aire impregnat de fotons primaverals. Aquesta radiació UVB solar atenua significativament, i fins i tot inactiva, la viabilitat i la virulència relativa de qualsevol virus que hi hagi a l’aire o a les vies respiratòries, i fa possible que, plens de llum, ens hi immunitzem activament, de forma benigna, fàcil, natural i ràpida.

«Aquell que arriba al cor de la seva religió, arriba al cor de totes les altres», deia Mahatma Gandhi. Per aquest motiu, convé sempre agafar forces d’allò més ferm, el firmament, i cultivar sanament la nostra dimensió espiritual distintiva, tot destriant el gra de la palla, i el vi —l’espiritualitat— de la copa, a fi de créixer en saviesa (simplicitat/veritat), en edat (semblança/bellesa), i en gràcia.

A nivell terrenal, convé agafar forces de la terra, és a dir, d’aquells esperits profunds, d’aquelles persones d’esperit que ens inspirin confiança, d’aquells esperits audaços, forts i generosos que siguin per a nosaltres guies i referents coherentment lluminosos, compromesos amb la veritat, la bondat i la bellesa

El sol, font de llum i de vida, és per a nosaltres la més poderosa representació astral de la simplicitat inherent al principi de la similitud.

L’homeopatia pura, tota simple, que s’alça sobre la simplicitat inherent al principi de la similitud, és la metodologia fotodinàmica homeorrèsica individualitzada sanativa (guaridora i preventiva) que restableix la salut de manera màximament eficient, i mínimament iatrogènica.

Terapèuticament, la força fotodinàmica individualitzada sanativa del simplex indicat en cada cas individual tocarà guaridorament (similia similibus) el cap del mal, el punt de la psora, i dissiparà la por, optimitzarà l’eficiència de la nostra homeòrresi immunitària, i  farà que resplendeixi la llum del nostre esperit.

La llum de la simplicitat inherent al principi de la similitud, la deu (fonament i font) de l’astre sol, de l’homeòrreis fotodinàmica immunitària dels sistemes biològics, de la llum del nostre esperit, i de l’homeopatia pura, tota simple, no només confuta el discurs ideològic microbià-cèntric pseudocientífic de «l’enemic extern» de l’injustificable arrest domiciliari de tota la població —invisible, suposadament letal i temible—, sinó que dissipa la por que entenebra l’esperit i la pensa.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.