Els vaccins Covid-19: la inoculació d’un nou frau científic

Arreu del món, després d’un any d’estats d’alarma, cofinaments territorials, tests, proves i mesures dubtosament sanitàries, a més de la constant disseminació mediàtica de la por, arriba el moment ideal que el capitalisme biomèdic, amb el suport quasi unànime dels estats i de la gran majoria de mitjans de comunicació, volen imposar: la vaccinació massiva —a partir de la falsa premissa de la monocausalitat microbiana suficient de les malalties infeccioses (dishomeòrresis infeccioses [DHI]), científicament confutable—, amb la inoculació d’uns vaccíns (d’ARNm o de vector viral Covid-19), isopàtics, no individualitzats, una font segura d’antigenopaties inflamatòries subagudes i cròniques en els individus amb immunocompetència subeficient, subòptima, i immunosenescent.

És el que avalua en un nou report científic el doctor Joaquim Nabona [La Inoculació d’un Nou Frau Científic: les Vaccines COVID-19; DOI: 10.13140/RG.2.2.35947.46882], que torna a posar en valor la metodologia científica més avantatjosa i convenient existent per a la prevenció efectiva de totes les malalties infeccioses: l’homeoprofilaxi fotodinàmica individualitzada, que restableix la integritat i optimitza l’eficiència de l’homeòrresi fotodinàmica immunitària individual.

El mes de març de 2020, amb l’emergència d’una excepcional situació epidemiològica, es va començar a emetre explícitament un missatge institucional i mediàtic: «Contagi/infecció (natural) NO. Inoculació (artificial/vaccinal) SÍ». [Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo, por el que se declara el estado de alarma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19. BOE-A-2020-3692.]

La reiterada emissió audiovisual, mediàtica d’aquest missatge institucional inserit en el marc del discurs de «l’enemic extern, invisible, letal, temible…», va tenir per objectiu atemorir, espaordir, infondre, fer respirar la por, inocular, a base d’onades de pànic, la por al contagi, la por al nou virus…, arreu i a tothom, fins i tot als mateixos professionals de la salut.

La inoculació de la por a «l’enemic, el mal exterior…», i al seu contagi, va ser la pedra angular del «gran simulacre d’hiperrealitat pànic-dèmica Covid-19», ordit, entre altres coses, per a negar i silenciar a tot preu la realitat del punt de l’etiologia, el cap del mal, el punt capital de la psora, l’origen primari endògen, de la causalitat nosològica i la predisposició individuals…, de la lepra, la sarna…, dels paràsits i virus, per manera de justificar la inoculació del vaccí Covid-19 sota pretext de protegir la població, especialment la subpoblació més vulnerable, enfront de «l’enemic exterior», el SARS-CoV-2. [Nabona J (2020), El punto negro de los sistemas de salud a la luz del SARS-CoV-2, preprint at ResearchGat,. 05.05.2020. Podeu llegir-ne una síntesi en aquest vincle.]

L’origen endogen dels virus

Tot organisme malalt, amb cèl·lules en via de descomposició, genera —a partir d’espores, microbis i paràsits extra-cel·lulars, i a partir del propi genoma cel·lular fotodinàmicament feble— microbis i paràsits intracel·lulars. Igualment, allibera subproductes cel·lulars, com són vesícules extracel·lulars i exosomes (que contenen àcids nucleics, lípids i proteïnes), importants mediadors de la comunicció intercel·lular, indistingibles, estructuralment i funcional, pràcticament de les partícules virals o virions, o com lisosomes funcionalment febles amb virions a l’interior, que surten de les cèl·lules i que poden persistir en el medi ambient extracel·lular. La seva infecciositat, patogenicitat genòmica o virulència relativa, els permetrà invadir, parasitar, cèl·lules            dèbils fotodinàmicament, tot generant malalties infeccioses (DHI) inflamatòries, agudes o cròniques persistents.

Els virus són, doncs, un gran exemple de parasitisme. Els virus ARN —primitius, ancestres dels virus ADN— es van originar molt probablement de cèl·lules ARN avials. Això vol dir, simplement, que els virus es poden originar endògenament de qualsevol cèl·lula malalta de l’hoste.

Tot virus necessita un hoste eucariota o procariota —biofotònicament feble, malalt— per a la seva gènesis i existència. L’origen cel·lular endogen dels virus és lògic pel seu caràcter de paràsits intracel·lulars i aquest origen cel·lular endogen és fàcil d’explicar a partir de la unitat analogia|energia i de la transformació generativa de components genòmics (àcids nucleics ARN/ADN) de cèl·lules eucariotes biofotònicament dèbils en un entorn tisular fotodinàmicament feble, i en moments de feblesa fotoimmunitària que els fa capaços d’autoduplicar-se «autònomament» i intracel·lularment. Aquest origen endogen està ben refrendat pels «elements virals endògens» integrats en el genoma de l’hoste, bàsicament retrovirus endògens humans, i que representen un 8% del genoma.

El fet que gairebé el 50% del genoma humà consisteixi en seqüències de retrovirus —amb genoma primari ARN— o afins als retrovirus, integrats en forma de genomes provirals ADN,  i el fet que el genoma humà estigui compost en un 80% per informació viral, ajuda a entendre la facilitat amb què en certs moments de feblesa immunitaria els teixits i les cèl·lules fotodinàmicament febles, malaltes, en via d’apoptosi, des de l’interior generen endògenament subproductes, partícules virals, virions ARN.

La realitat de l’origen endògen dels virus, i, també, la dels anomenats «pacients zero», posa en evidència la flagrant pseudo-cientificitat del contralògic missatge «Contagi/Infecció (natural) NO. Inoculació (artificial/vaccinal) SÍ», del discurs inoculador de la por al contagi, de «l’enemic exterior, invisible, letal i temible», ordit fraudulentament per a crear i justificar la falsa necessitat d’inocular un nou vaccí i, paral·lelament, negar i silenciar la realitat del punt intern de l’etiologia.

Fraudulentament s’ha institucionalitzat el dogma isopàtic microbiespecific vaccinal per a la profilaxi de certes malalties infeccioses, hegemònicament implementat en els sistemes privats/públics de salut, perquè al capitalisme biomèdic, que és qui mou tots els fils dels sistemes sanitaris, li interessa molt explotar-lo biotecnològicament, impunement i lucrativa.

De fet, amb l’auge i l’influx de la patologia cel·lular de Virchow i de la teoria dels gèrmens, «la teoria de l’etiologia específica»,  es va elevar erròniament els bacteris, els microbis, a categoria d’estructures independents vives que poden sobreviure per elles mateixes. Es va absolutitzar i sobreestimar la infectivitat, la patogenicitat, la virulència, la vida autònoma específica dels microorganismes, en detriment de l’ecològica interacció hoste|microbi. Es va negar i silenciar implícitament la clàssica concepció que un virus era un «producte d’un organisme malalt».

La immunitat de grup natural a nivell poblacional ja s’ha assolit

El fenomen de l’anaprofilaxi viral (jenneriana) entre espècies de mateix gènere, o immunitat creuada, té una gran importància epidemiològica. Un virus endogen ens protegeix enfront de possibles virus forans que fenomenològicament es puguin expressar semblantment des del punt de vista semiològic.

L’anaprofilaxi viral per semblança fotodinàmica genòmica clínica-simptomàtica i per semblança antigènica (atenuació recíproca de la patogenicitat genòmica i antigència) es pot produir entre espècies del mateix gènere. És la base de la immunitat creuada entre espècies del mateix gènere, que atenua la patogenicitat genòmica i antigènica de tota nova espècie, mutant, soca, o variant microbiana del mateix gènere a la qual ens exposem, enfront de la qual encara no tinguem immunitat activa, natural  preformada, i amb la qual el nostre compartiment extern de l’organisme (CEO) entri en contacte (contagi/infecció). Permet que ens hi immunitzem activament i natural, de manera benigna, fàcil i ràpida, asimptomàtica.

En tot procés epidèmic estacional, la immunitat creuada per especies endèmiques facilita enormement l’assoliment natural del llindar de la deguda immunitat de grup, això és, la teòrica fracció de la població que necessita estar activament immunitzada naturalment (o artificial) perquè una epidèmia remeti, perquè s’estronqui la cadena de transmissió, sense necessitat de mesures de mitigació, tot evitant futurs rebrots. La immunitat de grup natural protegeix, doncs, tota la població, fins i tot les persones que no estiguin immunitzades dels subgrups més vulnerables.

L’alta prevalença d’immunitat creuada entre coronavirus està ben documentada. A començament de l’any 2020, del 20-50% de la població tenia immunitat creuada de memòria cel·lular (reactivitat creuada limfocítica T) per haver-se ja prèviament immunitzat activament i naturalment enfront d’altres coronavirus endèmics respiratoris, la qual cosa no només disminuïa significativament la susceptibilitat individual enfront d’un nou coronavirus i el risc individual de desenvolupar la corresponent malaltia infecciosa, sinó que permetia  que la majoria de la població es pogués immunitzar activament i naturalment, asimptomàticament, davant la possible exposició a «partícules genòmiques SARS-CoV-2» de l’ambient, gràcies, també, a l’acció sinèrgica inactivadora de la virulència relativa i activadora de la immunitat cel·lular de l’hoste, exercida per la llum solar primaveral i estival, particularment per la radiació UVB.

Tenint en compte:

  • la immunitat creuda per a coronavirus existent a nivell individual i poblacional,   la realitat del individus sans amb resistència inespecífica natural  a  les infecions;
  • l’heterogeneïtat dels diferents graus de susceptibilitat individual,   el gran nombre de menors i adults que de febrer-març de 2020 ençà s’han anat immunitzant activament i natural enfront de “partícules SARS-CoV-2”, primer els més susceptibles i els més exposades, molts asimptomàticament, sense ser-ne ells conscients;
  • i l’efecte de la llum i la radiació UVB solar sinèrgicament activadora de la immunitat cel·lular, i inactivadora de la virulència relativa, la patogenicitat genòmica, dels virus transmissibles per la via aèria, facilitador de la immunització activa, natural enfront de qualsevol nou agent microbià;
  • després d’un any d’exposició al “virus” a l’ambient, tots els que s’han anat immunitzant activament i natural –obtenint protecció completa i duradora– i recuperant han fet que s’hagi anat reduint progressivament la subpoblació més susceptible, per la qual cosa el llindar de la deguda i raonable immunitat de grup natural, a nivell poblacional, ja s’ha assolit amb escreix, per estar estimat teòricament, per les raons anteriorment apuntades, en només un 20% de la població.

L’assoliment del llindar de la immunitat de grup natural a nivell poblacional implica que la immunització activa, artificial (vaccinal), isopàtica, microbiespecífica, no individualitzada, massiva, sistemàtica —que només proporciona protecció parcial i transitòria—  és totalment innecessària i prescindible.

Precisament això és el que les forces ideològiques del capitalisme biomèdic no poden pas consentir. S’ha d’aconseguir, doncs, a qualsevol preu que els individus no sàpiguen, no siguin conscients que tots ells ja s’han anat immunitzant activament i naturalment, i que la immunitat de grup natural a nivell poblacional ja s’ha assolit.

Així, la deliberada i reiterada inoculació mediàtica i institucional de la foto-fosca idea de la por al contagi, i la seva ràpida disseminació mimètica, unida a la incidència acumulada creixent de falsos nous casos «positius», i de morts associades a l’epifenomen pànic-dèmic Covid-19, s’ha utilitzat per a fer creure als molts immunitzats activament i natural que com que la immunitat humoral adquirida (anticossos específics neutralitzadors protectors) s’esvaeix al cap de dos, tres mesos, es perd la protecció, perquè declinen els nivells d’anticossos. D’aquesta manera se’ls inocula novament la por, per a fer-los creure erròniament que també se’ls ha d’inocular el vaccí, especialment si tenen més de 60 anys.

Se silencia així el fet que la immunitat limfocítica T CD4+ i CD8+ adquirida activament i naturalment és, en els individus no afeblits iatrogènicament, duradora i robusta, i així justificar la inoculació vaccinal isopàtica no individualitzada. Òbviament, la inoculació institucional i mediàtica de la por al contagi s’utilitza per a negar la possibilitat d’assolir el llindar de la immunitat de grup natural.

Sense tenir en compte:

  • l’origen endogen dels virus,   la immunitat creuada pre-existent als coronavirus endèmics en un gran part de la població;
  • la resistència natural a les infeccions de molts individus,   l’heterogeneïtat inter-individual de les respostes immunogèniques,    els factors epigenètics extramicrobians facilitadors de la immunització activa, natural individual enfront d’un nou virus;
  • el gran nombre de menors i adults, la majoria de la població, que després d’onze mesos d’exposició ja s’han contagiat/infectat, i s’han anat immunitzant activament i natural, en gran part asimptomàticament;
  • la subsegüent disminució significativa d’individus encara susceptibles,   el fet que ja s’hagi assolit el llindar de la immunitat de grup natural, tot i estar inactivada socialment per la confusió i la por inoculades institucionalment i mediàtica;
  • es repeteix que cal teòricament que un 50-67%, o fins i tot un 70% de la població estigui immunitzada activament artificial vaccinal per a aconseguir el llindar de la immunitat de grup enfront de la virulència relativa d’un virus, el SARS-CoV-2, absolutament benigne per als menors de 50 anys sense cap morbiditat crònica, i relativament benigne per al 95% de tota la població, sense que representi cap amenaça real per a ella, perquè del 5% de la població que desenvolupa la DHI aguda, autolimitada, simptomàtica, el 80% del casos són lleus.

S’insisteix que el llindar de la immunitat de grup necessària només es pot aconseguir artificialment, vaccinalment, tot i que ningú no sap del cert quina és la proporció de la població que s’hauria de vaccinar, d’immunitzar activament i artificialment per a assolir el llindar d’immunitat de grup vaccinal, per a molts «l’única vàlida», «per a protegir a tots» i que menaria a la fi de la incidència de la infecció, malgrat desconèixer-se l’efectivitat protectora parcial i transitòria i la seguretat reals a nivell individual dels vaccins experimentals Covid-19.

Òbviament, se silencia deliberadament un fet molt transcendent: que totes les epidèmies s’esvaeixen perquè són autolimitades, i que el seu inici, durada i finalització ve determinat per influències astrals, i no pas per intervencions (farmacològiques o no) humanes.

Així doncs, les forces ideològiques del capitalisme biomèdic emissores del discurs inoculador de la por a «l’enemic exterior, letal, invisible, temible», ara el SARS-CoV-2, i al seu contagi, per a justificar la falsa necessitat d’inocular poblacionalment la vaccina isopàtica COVID-19/SARS-CoV-2, no individualitzada, «one-size-fits-all», no personalitzada, han fet i fan mans i mànigues per a:

  • fer creure que estem desprotegits enfront d’un nou virus extern, “letal i temible”, quan en realitat la seva virulència, amb patogenicitat genòmica relativa és de mitjana intensitat, no significativament superior a la dels virus de la grip estacional, i no afecta els menors, joves i adults sans;
  • silenciar els pèrfids efectes immunodepressors tímics del discurs inoculador de la por, que descompensen les morbiditats cròniques individuals pre-existents;
  • silenciar a tot preu que els factors astrals són els únics determinants de l’inici, la durada i la finalització de les epidèmies;
  • silenciar la realitat del punt de l’etiologia, el punt capital de la psora, origen primari real de la susceptibilitat individual, dels paràsits intracel·lulars, dels virus, i dels «pacients zero», aquells que ací i allà, per estar crònicament malalts comencen a desenvolupar endògenament la malaltia infecciosa aguda per haver arrelat, pres en ells la mediàticament inoculada foto-fosca idea de la por, sense haver-se contagiat exògenament de ningú;
  • silenciar la importància de la deguda exposició individual a la llum visible i la radiació UVB solar facilitadora de la immunització activa, natural per part de tots els menors i adults enfront de qualsevol nou agent microbià foto-susceptible, com és el cas de tot coronavirus, transmissible persona-persona per la via aèria;
  • silenciar el fet que la majoria de la població ja s’ha anat immunitzant activament i naturalment enfront del SARS-CoV-2, perquè no sigui conscient que ja ha desenvolupat immunitat cel·lular duradora i robusta, que ja s’ha assolit el llindar de la deguda immunitat de grup natural, i que per tant no necessita cap immunització activa artificial isopàtica, microbi-específica, no individualitzada;
  • confondre els ja immunitzats activament i naturalmnet, per haver superat la fase aguda de la malaltia infecciosa aguda, engayant-los i fent-los creure falsament que com que en dos o tres mesos els anticossos protectors aniran disminuint, quedaran desprotegits, silenciant-los que la decisiva immunitat cel·lular limfocítica protectora la mantenen, induint-los fraudulentament perquè es vaccinin, innecessàriament, per a continuar estant protegits;
  • confondre l’opinió pública amb la confusionària utilització sinonímica dels termes contagi/infecció i «malaltia infecciosa», a base de reportar la incidència acumulada creixent de nous contagis, en realitat falsos positius als tests massius RT-qPCR en persones asimptomàtiques, comptabilitzats com a «nous casos», per a seguir inoculant la por,
  • fer creure falsament que l’assoliment de la deguda immunitat de grup només es pot aconseguir vaccinalment, és a dir, inoculant un vaccí isopàtic, microbiespecífic, no individualitzat, i que per a assolir-ne elllindar caldria vaccinar al voltant del 70% de la població mundial;
  • negar a tot preu la realitat de l’homeoprofilaxi fotodinàmica individualitzada, la metodologia científica més avantatjosa i convenient existent per a la prevenció efectiva de les malalties infeccioses agudes i cròniques, que restableix la integritat i optimitza l’eficiència de l’homeòrresi fotodinàmica immunitària individual, que convé saber aplicar a tots els menors i adults amb immunocompetència subeficient, subòptima, i vulnerabilitat associada.

A dia d’avui el llindar de la immunitat de grup natural ja s’ha assolit plenament. Tanmateix la poderosa força de la por al contagi que mediàticament, institucionalment se segueix inoculant mitjançant la incidència acumulativa creixent de “nous casos de contagis”, els falsos positius als tests massius PCR, és el determinant epidemiològic social que inactiva i contraresta la immunitat de grup natural assolida.

És l’estratègia, fraudulenta i pèrfida, seguida per les forces ideològiques pervasives del capitalisme biomèdic per a negar i silenciar l’assoliment de la  immunitat de grup natural i per a crear i justificar la falsa necessitat d’inocular vaccins Covif-19 isopàtics, no individualitzats, iatrogènics «a tota la població», i aconseguir una artificial immunitat de grup (poblacional) vaccinal, que les persones, menors i adultes, a nivell individual no necessiten pas perquè ja s’han immunitzat activament i de forma natural.

Inocular vaccins isopàtics no individualitzats

Com és possible que en ple segle XXI encara s’inoculi directament al compartiment intern de l’organisme (CIO) un mateix vaccí isopàtic (aequalia aequalibus), no individualitzat, amb la mateixa dosi i la mateixa freqüència, a tothom, sense tenir en compte els factors únics relevants de cada individu, l’heterogeneïtat fenotípica individual, és a dir la unitat malaltia infecciosa|símptomes, l’edat, el gènere, la masa corporal, la competència immunitària, la predisposició, la condició mèdica, la medicació habitual…, individuals?

Aquesta via isopàtica (aequalia aequalibus) microbi-específica vaccinal, inoculada directament al CIO només té efectivitat preventiva, protectora parcial i transitòria.  S’entén doncs que tota immunització activa artificial isopàtica microbiespecífica no individualitzada (vaccinació), així com tota revaccinació de record, només proporciona protecció parcial específica transitòria…, fins que l’individu s’immunitzi activament i naturalment davant l’agent infecciós, moment a partir del qual l’individu sí aconseguirà immunitat completa, plena, robusta i duradora, vitalícia, amb el benentès que sigui capaç de cultivar i mantenir diacrònicament la hipovirèmia hipovirulent hipoantigenèmica immunogènica crònica microbiespecífica al compartiment extern de l’organisme (pell, mucoses, sang).

Efectes a nivell poblacional i a nivell individual

La inoculació d’un vaccí isopàtic microbiespecífic no individualitzat, per si sol, amb independència de la campanya emocional/racional que la fomenti, té efectes a nivell poblacional: farmacocinètics, farmacodinàmics incondicionals a nivell individual, en totes les persones vaccinades, tant en aquelles sanes com immunoincompetents.

Les vaccinacions sistemàtiques són intervencions farmacològiques implementades a nivell poblacional amb finalitat preventiva per a una síntesi estadística de l’evidència protectora microbiespecífica. Pretenen aconseguir la immunitat de grup, poblacional, vaccinal, amb la qual la cadena de transmissió comunitària d’un agent infecciós s’estroncaria.

Aquest discurs hegemònic sobre la conveniència  d’immunitzar activament la població amb vaccionacions massives, de manera no individualitzada, enfront d’una determinada malaltia infecciosa aguda per al suposat bé de «la salut poblacional» és científicament confutable.

El pretext del benefici de la salut poblacional, estadística,  per mitjà de les vaccinacions isopàtiques no individualitzades sistemàtiques, en detriment de la salut dels individus, no només és l’antítesi de la medicina centrada en la persona, sinó que és absolutament indefensable científicament i èticament en ple segle XXI.

Es tracta, en tot cas, d’Inocular primer la por per a poder inocular impunement després el vaccí, que pal·liarà només transitòriament la por prèviament inoculada.

Vials de l’anomenat vaccí d’Oxford. [Foto: Oxford Vaccine Goup.]

La inoculació d’un nou frau cientific

Aquesta és la estratègia de les forces ideològiques del capitalisme biomèdic per a silenciar pèrfidament  la realitat del punt de l’etiologia, el punt capital de la psora, l’origen real intern dels paràsits intracel·lulars que són els virus, i per a crear una nova falsa necessitat, el vaccí Covid-19, amb el qual poder continuar explotant biotecnològicament, de forma impune i lucrativa, la hipòtesi de la monocausalitat material microbiana suficient de les malalties infecioses, és a dir,  «la doctrina de l’etiologia específica», derivada la teoria dels gèrmens de la segona meitat del segle XIX, científicament confutable.

Els vaccins experimentals d’ARN missatger (ARNm) amb nucleòsids modificats Covid-19, estructures genètiques codificadores de la gran proteïna S espiga SARS-CoV-2 antigènica, «per a reduir el risc de desenvolupar la malaltia infecciosa anomenada COVID19», específicament són:

  1. Fraudulents, perquè encara no s’ha aïllat, ni pròpiament purificat el “SARS-CoV2”, les partícules que s’afirma que són el “virus SARS-CoV-2”, per a poder demostrar, a partir d’ell, la seqüència genòmica completa, íntegra específica del seu ARN. Mai no s’ha seqüenciat el genoma complet del SARS-CoV-2. La seva seqüencia genòmica completa, íntegra, original es desconeix, i en realitat és un consens (un consens no pressuposa la veritat), és una semiveritat, tot un artifici computacional d’acoblament, d’arrenglament (alignement) de fragments d’àcids nucleics de cèl·lules i teixits morts. El suposat genoma del SARS-CoV-2 és una creació artificial, teòrica, i les suposades fotoimatges de microscopia electrònica de la seva estructura en la seva forma aïllada, generades computacionalment, són pràcticament indistingibles de les vesícules extracel·lulars i exosomes (que contenen àcids nucleics, lípids i proteïnes) que les cèl·lules de l’hoste segreguen fisiològicament i també patològicament, i que es malinterpreten com a «virus». [Vegeu:
    Lanka S (2020), Fehldeutung Virus. Anfang und Ende der Corona-Krise. Teil IIWISSENSCHAFFTPLUS magazin, 02/2020 Auszug. W+_FehldeutungVirus_A4_Teil_II.indd  (wissenschafftplus.de).]

    Cal recordar, un cop més, que els virus, talment tots els paràsits, són subproductes endògens de la psora, la infecció crònica interna pruriginosa –amb o sense la seva erupció a la pell– més contagiosa existent, la mare original i punt capital de l’etiologia de la immensa majoria de les dishomeòrresis fotodinàmiques immunitàries dels individus malalts, disbiosis microbiòmiques i DHIs agudes i cròniques incloses. Per a comprendre-ho, s’ha de tenir present que el 8% del genoma humà està constituït per seqüències dels anomenats retrovirus endògens, inserides i integrades a partir de provirus ARN endogenitzats evolutivament. Sorprenentment, les curtes seqüències retrovíriques  constitueixen el 50% (sic) del genoma humà. Això fa que aquest estigui compost fins a un 80% (sic) d’informació viral.

  2. Innecessaris i prescindibles, perquè d’encà el febrer 2020, després d’un any d’exposició a virions i partícules virals SARS-CoV-2 ambientals, i de contagi/infecció natural interpersonal, per les gotetes de Flügge, la immensa majoria dels menors i adults, gràcies a l’acció sinèrgica immunoactivadora cel·lular i inactivadora de la virulència relativa viral de la llum i la radiació UVB solar, i a la immunitat creuada preexistent enfront dels coronavirus endèmics, se n’han anat immunitzant activament i natural, benigna, fàcil i ràpida, això és, asimptomàtica, i gaudeixen d’immunitat limfocítica duradora i robusta.
    Així, la majoria de la població està ja realment immunitzada activament i naturalment, sense ser-ne conscient, i ja s’ha superat amb escreix el llindar de la deguda immunitat de grup natural, malauradament contrarestat, inactivat, negat i silenciat socialment per la poderosa força de la por deliberadament inoculada institucionalment i mediàtica a la població, això és, des de l’aliatge estructural Estats|capitalisme biomèdic, per a crear i justificar la necessitat d’inocular a tothom un vaccí experimental no individualitzat, no personalitzat.
    Epistemològicament i científicament, els vaccins Covid-19 són absolutament innecessaris i prescindibles, encara amb més raó pel fet de tenir a la nostra disposició l’homeoprofilaxi fotodinàmica individualitzada, la metodologia científica més avantatjosa i convenient existent per a disminuir de manera previsiblement certa el risc —individual— de desenvolupar qualsevol mamaltia infecciosa, això és, per a la seva prevenció efectiva , que restableix la integritat i optimitza l’eficiència de l’homeòrresi fotodinàmica immunitària individual.
  3. Inflamatòries potents. Qualsevol tipus d’ARN aliè, per exemple una seqüència d’ARNm viral modificat, no humana, té potents efectes inflamatoris inherents, activadors de la immunoestimulació innata i adaptativa en el compartiment intern de l’organisme (CIO) de l’hoste receptor. Té toxicitat potencial, particularment per tenir nucleòsids modificats per a una major estabilitat, especialment si és inoculat directament al CIO, intramuscularment, i amb un adjuvant afegit.
  4. Molt incertes farmacocinèticament, tant pel que fa a la naturalesa transitòria, per l’eficient degradació enzimàtica —ribonucleases—, de l’ARN missatger (ARNm) d’estabilitat incrementada —per modificació nucleòsida— inoculat, com pel que fa als nivells i a la durada de la síntesi ribosòmica de proteïnes antigèniques a les cèl·lules transfectades. Incertesa farmacocinètica sobreafegida si hi concorren d’altres principis actius.
    L’ARNm estabilitzat inoculat competeix amb ARNm nuclear i mitocondrial, es pot comportar intracel·lulament com si fos ARN viral, talment un plàsmid ARN, i pot continuar replicant-se mitocondrialment, talment els simplíssims mitovirus ARN del regne vegetal. Les disfuncions mitocondrials generades per l’ARN viral inoculat i que es replicarà són, a nivell individual, imprevisibles.
    A més a més, tot i que teòricament l’ARNm per se no es pot integrar a l’ADN genòmic de l’hoste, a la pràctica, el 8% del genoma constituït per retrovirus endògens humans, així com les infeccions concomitants per retrovirus (ex. VIH), estan en condicions de proporcionar la transcriptasa reversa i la integrasa necessàries que permetrien la possible integració de l’ARN inoculat a l’ADN genòmic, mitocondrial i nuclear, de l’hoste.Per aquesta enorme iatrogenicitat potencial, impredictible a nivell individual, aquesta vaccina experimental incompleix flagrantment el primer requisit de la cientificitat: la reducció de la incertesa.
  5. Iatrogèniques genòmiques mitocondrials. Per la raó anterior, totes les dishomeòrresis fotoimmunitàries mitocondrials preexistents s’agreujaran iatrogènicament i indefectiblement, perquè, a més a més, l’ARNm vaccinal viral inoculat directament al CIO contamina i lesiona en primera instància la zona d’exclusió (ZE) de l’aigua mitocondrial i el potencial de membrana mitocondrial de totes les cèl·lules transfectades del CIO.
    Això afectarà molt particularment els abundants mitocondris de les cèl·lules miocàrdiques, amb tots els efectes adversos sistèmics severs, crítics i fatals, iatrogènics vaccinals,  que això comporta.
  6. Molt mutagèniques virals. Per utilitzar immunonogènicament només una subunitat antigènica (la proteïna espiga S) del virus, força directament la transformació generativa homeorrèsica fotoimmunitària adaptativa del coronavirus íntegre en noves soques i variants (mutacions), amb una nova patogenicitat genòmica i antigènica. I tota això encara amb més raó, perquè els coronavirus, ARN monocatenaris, són hipervariables i altament mutables.
  7. Avortives i inhibidores de la fertilitat. La gran proteïna espiga S antigènica codificada per l’ARNm inoculat, conté, entre moltes altres, la seqüència aminoacídica/peptídica de la sincitina-1, proteïna de membrana derivada del gen de coberta d’un retrovirus endogen integrat al genoma humà. El gen s’expressa especialment en la placenta i la sincitina-1 es troba particularment en el sincitiotrofoblast. És vital per a la fusió de les membranes, la implantació de l’òvul fecundat i per a la placentació. Està present també als gàmets humans.
    És ben sabut que els anticossos contra proteïnes placentàries, entre elles la sincitina-1, contra els sincitiotrofoblasts de la superficie fetal, són capaços de prevenir i d’interrompre la gestació. Aquesta és la raó per la qual el vaccí ARNm Covid-19 no només és innecessari, sinó que és contraproduent i nociu per a tota dona embarassada i per a tota la població fèrtil, amb immunocompetència subeficient, subòptima.
    Per si això fos poc, a més a més, l’ARNm modificat d’un dels vaccines (Moderna) SARS-CoV-2 codifica, també, la síntesi d’un potent adjuvant, la flagel·lina, subunitat proteica del filament flagel·lar del gènere Salmonella, present també als espermatozoides, amb la qual cosa immunogènicamnet s’inhibirà significativament la motilitat dels espermatozoides i s’impedirà la implantació del trofoblast a l’endometri.

Si a nivell individual, la impredictibilitat, la incertesa farmacocinètica i farmacodinàmica, la iatrogenicitat i la inseguretat potencials caracteritzen els innecessaris i prescindibles vaccins ARNm COVID-19, tots aquests trets negatius s’amplifiquen encara més amb els vaccins basades en un vector viral.

El vaccí de vector viral ChAdOx1 nCoV-19 —el vaccí «d’Oxford»—, consistent en un vector adenoviral —incapaç de replicar-se—, de ximpanzè, que conté el gen codificador de l’antigen glicoproteic superficial estructural del SARS-CoV-2, la proteïna espiga S, representa la inoculació directa de patogenictat genòmica i antigènica viral directament al compartiment intern de l’organisme (CIO), perquè s’insereixi i s’integri al genoma mitocondrial i nuclear de la persona vaccinada.

Cal ressaltar que les fases experimentals del vaccí d’Oxford  s’han realitzat administrant a tres dels quatre grups control no pas sèrum fisiològic, sinó inoculant-los el vaccí meningocòccica conjugat quadrivalent ACWY, de subunitats polisacàrides de la membrana microbiana. Això és, tot inoculant als integrants del grups controls un factor dishomeorrèsic immunitari iatrogènic, per a poder blanquejar estadísticament els efectes adversos experimentals, i alhora fer els seus integrants més susceptibles a desenvolupar la Covid-19 a fi i efecte de poder incrementar relativament l’eficàcia protectora de les partícules virals vectores del gen codificador de l’antígen, la proteïna S viral.

El genoma de l’adenovirus vector —que inclou el gen antigènic—  inoculat directament al compartiment intern de l’organisme s’insereix i s’integra en el genoma nuclear de les cèl·lules transfectades. Aquest genoma integrat a l’ADN es transcriu en grans quatitats d’ARNm aliè i, per tant, inflamatori, que codifica la proteïna antigènica viral que ara els ribosomes es veuran obligats a produir, com si fos una proteïna pròpia. Impredictiblement, sense poder saber en quina mesura i fins quan estaran produint aquestes grans quantitats de la proteïna antigènica viral, això és, generant hiperantigenèmies i antigenopaties vaccinals en les persones amb immunocompetència subeficient, subòptima.

Si la persona vaccinada ja havia estat exposada a l’adenovirus vector, respondrà immunitàriament contra ell, i es reduirà l’efectivitat del vaccí.

La innecessària inoculació dels vaccins Covid-19, això és, la immunització activa artificial isopàtica microbiespecífica no individualitzada enfront del SARS-CoV-2 de les persones sanes que ja n’estan, per elles mateixes, immunitzades activament, naturalment, no comporta teòricament cap efecte advers sistèmic significatiu per a elles, perquè l’homeòrresi fotodinàmica immunitària dels individus degradarà ràpidament les seqüències d’ARNm vaccinal viral inoculades. És esperable, però, que els individus sans, innecessàriament vaccinats, alliberin metabòlicament i transitòriament petits fragments d’ARN metabòlic, sense cap capacitat infectiva, cap a les mucoses i, consegüentment, els possibles tests RT-qPCR practicats siguin positius.

En canvi, totes aquelles persones que en un moment donat s’havien començat a immunitzar activament i naturalment, però que, per la seva precària salut no han pogut mantenir la deguda hipovirèmia SARS-CoV-2 crònica immunogènica, si ara —contraproduentment i innecessària— són vaccinades experimentaran indefectiblement hiperantigenèmies, un empitjorament notori de la seva preexistent disfunció mitocondrial, i les consegüents antigenopaties inflamatòries, per l’arribada creixent d’antígens lliures  al compartiment intern de l’organisme, que descompensaran agudament («acute-on-chronic-conditions»), o subagudament la seva dishomeòrresi fotoimmunitària crònica, latent o patent, preexistent, amb agreujaments severs, crítics i fatals, iatrogènics vaccinals.

Unes infermeres preparen les dosis d’un vaccí contra la Covid-19 [Arxiu ACHU.]

Prendre consciència que els vaccins Covid-19 són innecessaris

A la llum de la simplicitat inherent al principi de la similitud, i en base a la potència i robustesa dels arguments científics apuntats pel doctor Joaquim Nabona en aquest i altres reports, prenem consciència que, contràriament a les aparences, els vaccins Covid-19, experimentals, són innecessàris i prescindibles tant a nivell poblacional com a nivell individual. A més a més, a nivell individual per llur iatrogenicitat potencial, impredictibilitat, incertesa farmacocinètica i farmacodinàmica, és a dir, per llur efectivitat protectora només parcial i transitòria, per llur inseguretat, i sobretot, per llur biaix d’omissió epistemològica, i per la falsa premissa de la qual parteixen, són un nou gran i veritable frau científic.

Aquest gran frau científic es presenta institucionalment i mediàticament a la població embolcallat amb una falsa aurèola de biotecnologia, i de suposada beneficència, cientificitat, efectivitat, innovació, recerca, i seguretat; s’avala i es blanquejat per les «autoritats sanitàries» i «els experts» guardians de l’status quo, altaveus servils i portaveus de les forces ideològiques del capitalisme biomèdic, les quals han ordit «el gran simulacre d’hiperrealitat pànic-dèmica COVID-19» — basat en la inoculació sistemàtica de la por a «l’enemic exterior, invisible, letal i temible», summament contagiosa i afeblidora de la immunitat i de la identitat individuals.

La sistemàtica acientificitat del dogma farmacoterapèutic enantiopàtic (contraria contrariis) hegemònic, des de fa més de 19 segles, des de Galè,implementat en tots els sistemes sanitaris fa del tot necessària, com a deure epistemològic, la  refundació de l’ètica mèdica a la llum de la simplicitat inherent del principi de la similitud.

Tanmateix, s’ha de reconèixer que les vaccinacions «agraden» molt a les persones, perquè realimenten la idea errònia que el mal ve de fora, que l’enemic és extern, i que si ens en protegim específicament, ja podem dormir «sans i estalvis», perquè tenim a punt la policia específica que li farà front.

Les vaccinacions isopàtiques, no individualitzades, «agraden» molt a les «autoritats sanitàries» i als funcionaris i polítics de torn, que se serveixen de les immunitzacions actives artificials «preventives» sistemàtiques implementades en els sistemes públics/privats de salut —totalment supeditats als interessos del capitalisme biomèdic—,  per a:

  • fer creure la població que ells sí vetllen per la salut dels seus usuaris i de la dels més vulnerables i que vaccinar-se és un acte de bona voluntat per a benefici dels altres;
  • fer creure la població que «l’enemic», «el mal» és un ens exterior, que ve de fora, òbviament extern al sistema sanitari, perquè no deixin mai de creure en l’excel·lència del sistema;
  • blanquejar el seu caràcter no individualitzat —pseudocientífic—, «one-size-fits-all», antítesi de la medicina personalitzada, dins els eufemísticament anomenats «sistemes de salut centrats en les persones» («people-centred health systems»), i encobrir així la seva absoluta incapacitat per a restablir la integritat i optimitzar l’eficiència de l’homeòrresi fotodinàmica immunitària individual, fonament de la prevenció real de les malalties infeccioses (DHI), la resiliència i la salut.
  • encobrir —de passada— la sistemàtica ineficiència i pseudocientificitat terapèutica implementada en els «sistemes de salut», secundària a la incapacitat sanativa de les contralògiques intervencions farmacològiques enantiopàtiques (contraria contrariis), hegemònicament implementades, d’efectivitat únicament pal·liativa transitòria, però, sempre i sense excepció, contraproduents i nocives a mitjà i a llarg termini;
  • sobreestimar i utilitzar l’efectivitat estadística, a nivell poblacional, de les campanyes de vaccinació —no individualitzades— per a encobrir i silenciar la seva enorme iatrogènia i inseguretat a nivell individual, particularment en els menors i adults sense una bona immunocompetència, tot realimentant acríticament els mites, científicament confutables, que els vaccins isopàtics, no individualitzats, representen «un dels grans èxits de la medicina» perquè «protegeixen la salut dels infants», «salven milions de vides cada any», «protegeixen molts milions més de la malaltia i la discapacitat», i «han reduït les taxes de mortalitat malaltia-específica»;
  • silenciar, així, la realitat paral·lela de la càrrega acumulativa creixent en totes les franges successives d’edat de la morbiditat crònica, que suporten els sistemes sanitaris, en la gènesi de la qual hi contribuiexen molt especialment les antigenopaties inflamatòries cròniques degeneratives vaccinals. (Vegeu, si no, la incidència i prevalencia creixent, ja a la infantesa, de casos de síndromes neurològics crònics greus, de diabetis insulino-depenent, de leucèmies limfoblàstiques agudes, de malalties inflamatòries cròniques intestinals…).
  • silenciar els efectes adversos sistèmics vaccinals a mitjà i a llarg termini, els efectes detrimentals de l’immunobloqueig, repressió/supressió vaccinal de l’expressió clínica simptomàtica devers el compartiment extern de l’organisme (CEO), en forma de les malalties infeccioses agudes eruptives/exantemàtiques de la infantesa (ex. el xarampió, la varicel·la);
  • aconseguir que els usuaris dels sistemes privats/públics de salut no tinguin consciència del seu dret individual a l’eficiència sanativa (guaridora i preventiva) restablidora de la salut.

Conclusió

El missatge central «Contagi/infecció  (natural) NO. Inoculació (artificial/vaccinal) SÍ», del discurs institucional i mediàtic d’inoculació de la por a «l’enemic exterior, invisible, letal i temible», i al seu contagi,  a base de reportar reiterativament la incidència acumulativa creixent de «nous casos», falsos positius als tests massius RT-PCR de detecciós d’àcids nucleics virals a les mucoses és contralògic i científicament indefensable. Nega i silencia la realitat del punt de l’etiologia, el punt capital de la psora, l’origen intern de la causalitat nosològica, i la predisposcició individual, les malalties infeccioses (DHI), els paràsits i virus.

L’exposició continuada al pànic mediàtic inoculador de la por ha reeixit a inactivar tota consciència d’immunitat de grup natural, ja assolida després de mesos d’exposició, d’entrada en contacte amb el nou virus, i d’immunització activa i natural enfront d’ell, a fi i efecte de justificar la falsa necessitat de la inoculació massiva poblacional de «vaccins COVID-19 protectors».

Com a immunitzacions actives antigèniques artificials isopàtiques microbiespecífiques no individualitzades, inoculades directament al compartiment intern de l’organisme (CIO), desconsideren un cop més l’heterogeneïtat fenotípica individual. Són, doncs, una altra font segura d’antigenopaties inflamatòries subagudes i cròniques, iatrogèniques, particularment en els individus amb immunocompetència subeficient, subòptima.

Els vaccines isopàtics d’ARNm o de vector viral COVID-19 que a nivell molecular se serveixen de l’homeòrresi fotodinàmica per a aconseguir l’efectivitat immunogènica protectora, parcial i transitòria, en forma d’anticossos homeogràfics-en-mirall específics neutralitzadors, s’utilitzen alhora per a silenciar la simplicitat, la veritat inherent al principi de la similitud, la deu de l’homeòrresi fotodinàmica immunitària que preserva la identitat individual.

Neguen així, no solament l’anaprofilaxi viral jenneriana, que va contribuir a l’eradicació de la verola humana, sinó sobretot la metodologia científica més avantatjosa i convenient existent per a la prevenció efectiva de totes les DHI, agudes i cròniques, l’homeoprofilaxi fotodinàmica individualitzada —no patentable—, que restableix la integritat i optimitza l’eficiència de l’homeòrresi fotodinàmica immunitària individual.

Fruit de la falsa premissa de la monocausalitat microbiana suficient de les malalties infeccioses (DHI), científicament confutable, però explotada biotecnològicament, impunement i lucrativament pel capitalisme biomèdic, els vaccins contra la Covid-19 no solament són innecessaris i prescindibles, sinó que són, també, un altre gran i veritable frau científic.

1 comentari a “Els vaccins Covid-19: la inoculació d’un nou frau científic”

Leave a Reply to odracirsales Cancel reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.